Les mentides que ens expliquen i les veritats que ens amaguen

 

L'àrea Pública de CC.OO. ha publicat un document en defensa dels Serveis Públics que val la pena llegir i difondre. Es tracta d'un desplegable molt grat a la vista i fàcil d'entendre, amb el títol Les mentides que ens expliquen i les veritats que ens amaguen.

Reprodueixo el text i us enllaço el document.

LES MENTIDES QUE ENS EXPLIQUEN:

1a. Mentida: El deute públic és el causant de la crisi
Al  contrari.  El  deute  públic,  que  tampoc  és  tant  alt  si  el  comparem amb  els  d'Alemanya  i  França,  és  conseqüència  de  la  crisi.  Està motivat, per una banda, pels diners que l'Estat ha destinat a taponar els  forats  produïts  per  la  banca  i  també  dels  que  s'han  hagut  de dedicar  a  mitigar  les  situacions  originades  per  l'auge  salvatge  de l'atur, originat en bona part per l'esclat de la bombolla immobiliària i, per l'altra, per la dràstica disminució dels ingressos de l'Estat, a causa de  la  fallida  en  cadena  de  milers  d'empreses  que  no  reben  els préstecs bancaris.

2a. Mentida: No hi ha més opció que retallar
No  és  així.  Es  poden  augmentar  els  ingressos,  especialment  si  es persegueix amb eficàcia el frau fiscal. També es pot reduir la inversió militar, estalviar en medicaments donant prioritat als genèrics, reduir la despesa energètica i revisar els concerts amb centres educatius d'elit i les exempcions religioses. Les polítiques de retallades en els serveis  públics  obeeixen  a  una  opció  ideològica,  que  té  com  a objectiu  fonamental  la  seva  degradació,  asfixien.

3a. Mentida: Sobren empleats públics
La  realitat  demostra  el  contrari. Al  nostre  país,  hi  ha  6,5  empleats públics per cada 100 habitants, mentre que a la resta d'Europa hi ha 15.

4a. Mentida: Hi ha un excés de despesa pública
De cap manera. Aquest argument és una generalització injustificada, que amaga el malbaratament en  què  han  incorregut  algunes  administracions,  més preocupades per l'ostentació que per oferir uns serveis de  qualitat.  L'any  2010  la  despesa  pública  espanyola equivalia al 45% del PIB, 5,3 punts per sota de la mitjana dels 27 països de la Unió Europea. Pel que fa al capítol de personal, la majoria d'empleades i empleats públics són  mileuristes,  o  ni  tan  sols  arriben  a  aquesta  xifra  a final de mes. La despesa en educació (en % del PIB): a Catalunya: 3’2%, a Espanya: 4,5%, a Finlàndia: 6%. La mitjana a la OCDE: 5%.

5a. Mentida: L'oferta privada pot substituir la pública
Els qui defensen aquesta afirmació argumenten que el sector privatgestiona millor que el públic i resulta més barat. Res més allunyat de la  realitat.  La  crisi  ja  està  demostrant  els  perjudicis  de  les privatitzacions  sobre  els  professionals  i  els  usuaris.  La  empresa privada mai assumeix els serveis que no generen beneficis, perquè anteposen aquests últims a la qualitat dels mateixos.

LES VERITATS QUE ENS AMAGUEN

1a. Veritat: Hi ha altres sortides a la crisi
Per  descomptat.  Islàndia  és  l'evidència.  Fins  i  tot  el  mateix  FMI discrepa del fonamentalisme en l'austeritat imposat per la cancellera alemanya Angela Merkel. A CCOO proposem un Pacte per  a l'Ocupació  que  permeti  el  rellançament  de l'economia, contempli també una reforma fiscal i del sistema financer, un pacte de rendes i un   acord   per   regular   els   preus d'aliments     bàsics,     transport, habitatge,  electricitat  i  gas.  I, per    descomptat,    una    forta inversió   en   el   sector   públic, justament  l'opció  contrària  a  la  que postulen els governs neoliberals.

2a Veritat: Es poden incrementar els ingressos de forma justa i eficaç
La nostra fiscalitat és de les més regressives i  ineficaces  d'Europa.  Hi  ha  molt  marge  de maniobra per fer una reforma fiscal més justa i  que  asseguri  els  ingressos  necessaris  per sostenir  les  despeses  que  demana  una sortida  de  la  crisi  que  consolidi  l'Estat  de benestar.    Les    polítiques    i    inversions públiques  són  necessàries  per  sortir  de  la crisi; invertir en serveis públics és invertir en les persones.

3a  Veritat:  Els  serveis  públics  dinamitzen l'economia
Prova d'això és que, en aquells països amb un Estat de benestar més desenvolupat, el percentatge de persones que treballen per al sector públic augmenta. Aquest és el cas de Dinamarca, amb un 26%, el 22%  de  Suècia,  o  el  19%  de  Finlàndia.  Per  contra,  abusar  de  les retallades  en  els  serveis  públics  anul·la  una  font  de  creixement econòmic, prosperitat, ocupació, equilibri i cohesió social.

4a Veritat: Cal enfortir els serveis públics perdisminuir la desigualtat
Uns  serveis  públics  forts  són  l'única  garantia  d'uns  nivells  mínimsd'equitat  social.  Només  uns  serveis  públics  suficients  i  de  qualitat poden  assegurar  per  a  tota  la  ciutadania,  i  no  només  per  a  una minoria,  un  ensenyament  de  qualitat,  la  cura  de  la  nostra  salut,  la millora de les condicions mediambientals, la seguretat ciutadana, la mobilitat,  la  informació,  la  justícia,  la  cultura...  i  uns  sistemes  de protecció social que atenguin els més desfavorits i satisfacin les seves necessitats bàsiques.

5a Veritat: No hem de deixar als nostres fills una societat pitjor que la que rebem

La trajectòria lineal del progrés social està en seriós perill de trencar-se en la generació dels nostres fills i les dels seus descendents, en negar-se'ls una feina estable, uns ingressos bàsics per gaudir d'una vida digna i un futur de prosperitat. Aquesta ruptura intergeneracional  constitueix  un  vergonyós  retrocés  històric  que  no
hem de consentir.