Capital del federalisme per un dia

Sota el lema ‘Les raons del federalisme’, diverses personalitats van prendre la paraula el dissabte 21 de novembre a la gran trobada federalista celebrada al teatre Sagarra. Santa Coloma, per un dia, va esdevenir la capital del federalisme.

Joaquín Tornos,  catedràtic de dret de la UB i autor del llibre De Escocia a Cataluña. Referéndum y Reforma constitucional, i Luis Moreno, investigador del CSIC i Honorary Fellow de la Universitat d’Edimburg, van debatre durant la primera part sobre els casos català i escocès, moderats pel periodista Joan Tàpia.

D’entre el seguit d’intervencions de la segona part, en destacaré les que millor expressen el meu parer:

El president de Federalistes d’Esquerres i catedràtic de Filosofia de la UB, Manuel Cruz, va referir-se a les properes eleccions com “el moment de construir una Espanya de tots, no d’uns o d’altres”. Va anunciar, a més, la creació imminent d’una plataforma que agermanarà els federalistes de tota Espanya.

L’ex-ministre d’Educació Ángel Gabilondo, en una intervenció en vídeo, va considerar que el federalisme també es viu des dels sentiments: “Que ningú, en un lloc o altre, tingui més o menys drets, però que ningú, en un lloc o altre, es vegi privat d’allò que sent”.

Carlos Jiménez Villarejo, ex-fiscal general anticorrupció, va rebutjar la resolució independentista aprovada pel Parlament de Catalunya i va recordar que “els ciutadans espanyols i catalans pateixen la crisi igual”.

Andreu Mayayo, catedràtic d’Història Contemporània de la UB, va dir que “hi ha catalanisme més enllà de l’independentisme”, i va afegir que no es pot anar cap a la independència sense un referèndum.

La directora de cinema Isabel Coixet va intervenir a través d’un vídeo per dir que “el federalisme és l’únic sistema per reconciliar la diversitat amb la unitat”.

El secretari general d’Unió Europea Federalista, Paolo Vacca, va reclamar una Europa federal que sàpiga fer front de forma coordinada a crisis com la dels refugiats o el terrorisme.

José Luis Atienza, tinent d’alcalde de Viladecans i portaveu del grup federal d’ICV, va afirmar que “qualsevol esquerra es construeix necessàriament des de la solidaritat dels que més tenen amb els que tenen menys” i que l’opció federal assumeix els principis tradicionals de “llibertat, igualtat i fraternitat”.

Victòria Camps, catedràtica emèrita d’Ètica, va cloure l’acte amb un rotund “El federalisme és el futur”.

Publicat a El Diari de Santa Coloma, desembre de 2015

Santa Coloma, capital del federalisme el dissabte 21-N

Com diu l'amic Francesc Trillas, Santa Coloma de Gramenet esdevindrà el proper dissabte, dia 21 de novembre, entre les 10 i les 14h, la capital del federalisme. Federalistes d'Esquerres celebrarà una gran Trobada federalista al teatre Sagarra, esdeveniment que tindré l'honor de presentar amb la companya Nat.

QUAN VA DESPERTAR, EL FEDERALISME ENCARA HI ERA

Quan el recompte de paperetes de les properes eleccions catalanes no deixi marge per a sorpreses, n'hi haurà qui ho celebrarà i qui no, tot i que resulti curiós que gairebé mai ningú admeti una derrota en aquestes ocasions. Però és que no parlem d'una final esportiva, no tothom se'n va de festa o cap a casa, aquí guanyadors i perdedors hauran de conviure en el dia a dia d'un nou parlament, immersos en una realitat diversa i en un context molt obert. La ressaca post-electoral serà el primer dels maldecaps, i no el pitjor. Inevitable?

L’hondureny Monterroso va escriure el microrelat més famós de la literatura: “Quan va despertar, el dinosaure encara hi era”. Ni més ni menys el que percebrem a casa nostra. El 28-S seguirem vivint una situació molt enverinada guanyi qui guanyi. Us proposo que canviem la paraula dinosaure del text i que en fem alguna prova:

- Quan va despertar, el federalisme encara hi era. Si guanyés l'independentisme, hauria desaparegut el federalisme a Catalunya l’endemà?

- Quan va despertar, l’independentisme encara  hi era. Sense majoria absoluta, s’esvairia l’independentisme a Catalunya?

Hi podríem seguir alternant conceptes i el relat no se’n ressentiria, i ja sabem que la realitat supera a la ficció.

Aquestes eleccions no són un plebiscit. La legitimitat de l’independentisme per aspirar a proclamar la independència només s’esdevindrà a partir de la celebració d’un referèndum . No hi ha dreceres a Occident. Preguntin a quebequesos i escocesos. Salmond el va poder fer quan va guanyar per majoria absoluta amb un programa explícit i després de molt de temps de negociacions. El referèndum quebequès del 1995 va deixar al descobert una societat partida al 50%. La llei de Claredat canadenca en va ser una conseqüència, una norma preventiva per si hagués de repetir-se una nova convocatòria en un futur. Sense entrar a debatre si hi ha molts o pocs paral·lelismes entre els tres casos, aquestes dues premisses històriques són molt més properes que una Declaració Unilateral d’Independència o quelcom similar.

A la inversa, el govern que haurà de derivar-se dels resultats de les properes eleccions generals, haurà de respondre a les demandes de la ciutadania amb una sensibilitat que el PP no ha demostrat hores d’ara. Encara que l’independentisme no guanyés el 27-S, a Catalunya hi ha una majoria social que vol canviar el marc de relacions amb l’Estat en un sentit de descentralització o d’un més gran reconeixement. Una demanda que està en la línia d’altres dues reivindicacions comunes a tot Espanya: un estat més social i gens corrupte. Ras i curt: se n’haurà d’obrir el meló de la reforma constitucional.

Quan despertem el 28-S, la Catalunya Plural encara hi serà. Quan despertem el 21-D, l’Espanya Plural encara hi serà. Es podrà dialogar aleshores. Se n’haurà de fer o tots hi prendrem mal.

Quan despertem en un estat més social, lliure de corrupció, i fonamentat en el reconeixement de la diversitat, els nostres adversaris encara hi seran, però fora del poder. Aprofitem l’ocasió per desempallegar-nos d’en Mas ara, i d’en Rajoy després, i comencem a fer camí.

Independentisme gens glamurós

Primer va ser en Quim Brugué, després la Marina Pibernat, i ara l’Arqueòleg Glamurós... La llista podria ser molt més llarga, milers de noms, només una selecció entre milions de dianes que alguns han començat a pintar a les façanes, no només a les virtuals.

 

Així estan les coses a Catalunya: la discrepància amb el discurs que pretén hegemonitzar l’opinió pública pot conduir-te a l’ostracisme, quan no obertament a patir l’assetjament més cruel. No són cops de falç sinó de destral, etzibats per un exèrcit d’autòmats guiats per l’odi, matussers atrinxerats a Twitter o als fors d’internet. Però també a les tertúlies radiofòniques o televisives, quan no a les columnes dels diaris. Personatges convençuts que “Ara és l’hora” de perdre els papers (i no parlo dels de Salamanca) perquè la Història –que aspiren a escriure-la com a vencedors mentre la van revisant des del victimisme- els absoldrà. Però no són revolucionaris, per molta consigna que alguns haguessin mamat de jovenets, per molta llei que vulguin obviar, sinó reaccionaris al servei d’una causa que ha pervertit la convivència a la que, crèiem, era casa nostra.

“El món ens mira”, diuen. El món ens mira, dic jo, però amb perplexitat. I amb desgrat, cada cop més. És el que passa quan pixes colònia. Millor dit, és el que té presumir de pixar colònia quan la ferum ha pujat més enllà del Rin. Aleshores el món mira més enllà del Danubi i fa memòria, i la “Catalunya Plena” ressona com el cacofònic “Reich”. Colònia que fa pudor a Romanticisme decimonònic. Carlisme a l’interior, proteccionisme a la costa. Els obrers sota control, a canonades si cal, que en això Madrit no “ens vol aixafar”. Colònia etiquetada a les seus embargades de Convergència. Colònia comprada pels progres que han venut la seva ànima per una causa superior, la terra, la bandera. Se’ls omple el pit i se’ls inflen els collons. Res més no importa ja, “pit i collons” i peti qui peti, que “Espanya ens roba”. No badis, mal català. Botifler. Cabrero. Paleto.

Així es va escrivint el llibre de l’oprobi al si de la societat catalana. “Volem votar” sense regles clares, silenciant els nostres adversaris, com goses qüestionar-ho, Brugué? Oh, catalanufa Pibernat, t’has passat de frenada, tenim carta blanca per violar-te als lavabos d’un Carrefour! I tu, altiu Arqueòleg, marieta d’extraradi, pensaves que la torxa de la veritat no et cremaria les barbes? Els energúmens pul·lulen, el planeta n’és ple, però aquí i ara tenen carta blanca. Tot s’hi val: mentides, manipulació, menyspreu, censura, magufisme... I amenaces gens velades! I homofòbia, i masclisme ranci. Aquest és el “nou país” que s’albira, molt progressista, molt social. I dirigit pels de sempre. Ja!

Definitivament, aquest independentisme no és gens glamurós. És una llàstima que hi hagi més glamur al centre d’una diana.

Participació al Club de Lectura a la Llibreria Carrer Major

Hola amigues i amics,

demà hi ha un acte molt especial a la Llibreria del Carrer Major, i és que un servidor és molt especial per a si mateix!

Copio un fragment de la nota que ha penjat en Rodolfo al blog de l'Associació Colomenca de Literatura: "El proper dia 10 de juny a les 18 hores els joves colomencs podran conversar amb l'escriptor Salva Redón, autor d'El rescat de la Diana, un magnífic llibre en el qual es combinen algunes de les passions de Salva, com ara l'amor per la muntanya i les relacions personals."

Així que ja ho sabeu, ens podrem trobar i passar una bona estona al Club de Lectura.

Un Sant Jordi més cívic i literari

Article publicat a Diari de Santa Coloma el passat mes d'abril:

UN SANT JORDI MÉS CÍVIC I LITERARI

Vaig passar el matí treballant. Treballar és un concepte relatiu quan s’esdevé Sant Jordi i ets professor, després de l’esbarjo desenvoluparíem les activitats lúdiques i culturals programades. La tarda es presentava molt agradable.

Els mitjans de comunicació havien coincidit en el sentit dels titulars i en l’objecte de les fotografies de portada: s’esdevindria un Sant Jordi més cívic, més literari, amb escriptors i escriptores d’arreu i tot de llibres. Feia anys que aquesta festa semblava derivar cap a una altra cosa, per culpa de la crisis, d’una banda, i per qüestions polítiques, d’una altra.

Em venia de gust participar-hi. Hi va haver un temps en què jo signava llibres. Com a president de l’Associació Colomenca de Literatura no he deixat d’atendre els mitjans locals en dies previs. I, els darrers dos anys, he col·laborat amb un parell de certàmens literaris que es fallen aquest dia. Però en aquesta ocasió pintava diferent, a millor.

Vaig començar per l’INS Puig Castellar, convidat per l’AMPA com a jurat del concurs “De 14 a 20”. Un acte de petit format entranyable, amb un nivell de qualitat que convida a l’optimisme sobre el futur de les lletres colomenques. Els pronòstics s’acomplien.

De camí al centre, la Plaça de la Vila bullia d’activitat, la Rambla era plena de passejants, cómprame una rosa, em cridaven cada quatre passes. No s’ha acabat la crisis, pensava jo, però hi ha més optimisme. No hem resolt els problemes polítics, però caminava reconfortat pel valor de paraules com diàleg, negociació i pacte.

A la Plaça del Rellotge vam lliurar els premis promoguts pels Joves Artistes Colomencs (JAK). Bona participació. Gran ambient al Fondo. Col·laboració entre entitats i institucions sense partidismes, fent ciutat amb el foment de la creació artística.

En efecte, aquest Sant Jordi va resultar més cívic i més literari. Un gran dia.

Pots descarregar-te la publicació en pdf

Un cop d'ull a la literatura colomenca

Dimecres passat, 22 d'abril, vaig pronunciar una conferència a l'Aula Universitària de la Gent Gran a Santa Coloma de Gramenet. El repte era fer "un cop d'ull a la literatura colomenca" al llarg d'una hora, i, pel que va semblar tal i com va reaccionar el públic assistent, la cosa va reeixir.
Vaig emprar una senzilla projecció com a suport, que vaig complementar amb la introducció de dades objectives i de comentaris molt personals, sempre amb la intenció de mantenir l'atenció desperta i de provocar més d'un somriure, a més d'invocar a la reflexió.

Trobo que és un material que val la pena compartir, així que aquí us el deixo. Si voleu gaudir del paquet complet, és a dir, de la meva intervenció en viu, ja sabeu on trobar-me.

Un cop d’ull a la literatura colomenca from Salva Redón