QUAN VA DESPERTAR, EL FEDERALISME ENCARA HI ERA

Quan el recompte de paperetes de les properes eleccions catalanes no deixi marge per a sorpreses, n'hi haurà qui ho celebrarà i qui no, tot i que resulti curiós que gairebé mai ningú admeti una derrota en aquestes ocasions. Però és que no parlem d'una final esportiva, no tothom se'n va de festa o cap a casa, aquí guanyadors i perdedors hauran de conviure en el dia a dia d'un nou parlament, immersos en una realitat diversa i en un context molt obert. La ressaca post-electoral serà el primer dels maldecaps, i no el pitjor. Inevitable?

L’hondureny Monterroso va escriure el microrelat més famós de la literatura: “Quan va despertar, el dinosaure encara hi era”. Ni més ni menys el que percebrem a casa nostra. El 28-S seguirem vivint una situació molt enverinada guanyi qui guanyi. Us proposo que canviem la paraula dinosaure del text i que en fem alguna prova:

- Quan va despertar, el federalisme encara hi era. Si guanyés l'independentisme, hauria desaparegut el federalisme a Catalunya l’endemà?

- Quan va despertar, l’independentisme encara  hi era. Sense majoria absoluta, s’esvairia l’independentisme a Catalunya?

Hi podríem seguir alternant conceptes i el relat no se’n ressentiria, i ja sabem que la realitat supera a la ficció.

Aquestes eleccions no són un plebiscit. La legitimitat de l’independentisme per aspirar a proclamar la independència només s’esdevindrà a partir de la celebració d’un referèndum . No hi ha dreceres a Occident. Preguntin a quebequesos i escocesos. Salmond el va poder fer quan va guanyar per majoria absoluta amb un programa explícit i després de molt de temps de negociacions. El referèndum quebequès del 1995 va deixar al descobert una societat partida al 50%. La llei de Claredat canadenca en va ser una conseqüència, una norma preventiva per si hagués de repetir-se una nova convocatòria en un futur. Sense entrar a debatre si hi ha molts o pocs paral·lelismes entre els tres casos, aquestes dues premisses històriques són molt més properes que una Declaració Unilateral d’Independència o quelcom similar.

A la inversa, el govern que haurà de derivar-se dels resultats de les properes eleccions generals, haurà de respondre a les demandes de la ciutadania amb una sensibilitat que el PP no ha demostrat hores d’ara. Encara que l’independentisme no guanyés el 27-S, a Catalunya hi ha una majoria social que vol canviar el marc de relacions amb l’Estat en un sentit de descentralització o d’un més gran reconeixement. Una demanda que està en la línia d’altres dues reivindicacions comunes a tot Espanya: un estat més social i gens corrupte. Ras i curt: se n’haurà d’obrir el meló de la reforma constitucional.

Quan despertem el 28-S, la Catalunya Plural encara hi serà. Quan despertem el 21-D, l’Espanya Plural encara hi serà. Es podrà dialogar aleshores. Se n’haurà de fer o tots hi prendrem mal.

Quan despertem en un estat més social, lliure de corrupció, i fonamentat en el reconeixement de la diversitat, els nostres adversaris encara hi seran, però fora del poder. Aprofitem l’ocasió per desempallegar-nos d’en Mas ara, i d’en Rajoy després, i comencem a fer camí.