EL MEU BLOC D'HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA D'ESPANYA

Aquests dies estic treballant la II República amb l'alumnat i he estat actualitzant el blog que utilitzo com a eina complementària de les típiques -cada cop menys- classes magistrals. Cercant a la Viquipèdia he trobat un enllaç molt interessant a una pàgina que es titula Fonoteca republicana española, ja que volia que les noies i els nois tinguessin la possibilitat d'escoltar peces de l'època (Himne de Riego; Ay, Carmela; ...). Pensant-hi, amb tot el que he anat pujant al meu blog "corporatiu" al llarg de tres anys, m'ha semblat adient facilitar-ne l'accés als lectors i lectores que habitualment seguiu aquesta altra aventura blogosfèrica d'un servidor, especialment si teniu interès per la Història contemporània. Hi trobareu arxius PDF sorgits de les presentacions que empro a l'institut, documents d'època, molts videos, enllaços, etcètera.

Si en voleu fer un tast: http://blocs.xtec.cat/historiaiesserrademarina

FITZROY I ELS PRIMERS PRONÒSTICS DEL TEMPS

Copio del diari Público una notícia interessant per als amants de la meteorologia:

Los meteorólogos que se desesperan cuando sus pronósticos son recibidos con sorna deben saber algo: en realidad, se trata de una gloriosa tradición que se remonta a los mismos orígenes de su disciplina. Fue hace 150 años cuando The Times comenzó a publicar el primer pronóstico del tiempo basado en un servicio meteorológico nacional.

El artífice de ese paso fue el vicealmirante Robert FitzRoy. Muy pronto descubrió que ser un pionero en este campo acarreaba un evidente desgaste. El propio periódico que publicaba los informes no era muy comprensivo en algunas ocasiones. "En la última semana, la naturaleza se ha tomado el placer de confundir las conjeturas de la ciencia", se leía en un editorial. Las cartas de los lectores incluían párrafos más hirientes.

FitzRoy estaba convencido de que era posible adelantarse a los fenómenos naturales. Su prioridad no era avisar a los británicos sobre el mejor momento para pasar el día en el campo, sino la navegación marina. La gran tormenta de 1859 convenció a las autoridades de que había que hacer algo al respecto. Comenzó el 25 de octubre y recorrió casi toda la costa británica por el oeste. Duró dos semanas y provocó 325 naufragios. Murieron 784 personas, incluyendo 450 que perecieron en el hundimiento del clíper Royal Charter, un barco de pasajeros procedente de Melbourne.

FitzRoy creía que un aviso previo habría salvado muchas vidas porque habría conminado a los barcos a que se refugiaran en los puertos cercanos. La investigación oficial llegó a la misma conclusión y se ordenó al Departamento de Comercio que emitieran avisos de tormentas. El departamento contaba con la persona adecuada. Desde unos años atrás había encargado a FitzRoy que montara un equipo dedicado a recopilar datos meteorológicos.

El telégrafo

Fue el embrión del servicio meteorológico británico. FitzRoy estableció 18 estaciones, las dotó de barómetros y otros instrumentos, y les ordenó que se hicieran mediciones a las 8 de la mañana de cada día. Los datos se enviaban a Londres a través del telégrafo, otra invención de esos años que resultaba imprescindible. Tras el análisis correspondiente, la información se remitía a The Times, Lloyd's, el Almirantazgo y otros organismos.

El apoyo de la opinión pública fue instantáneo, aunque por ejemplo los pescadores no estaban muy contentos con el sistema de señales en los puertos que les impedía salir a faenar en caso de tormenta. Pero con los pronósticos llegaron también los inevitables errores y las burlas. Paradójicamente, los científicos de la Royal Academy no estaban muy convencidos de que se pudieran facilitar pronósticos a partir de la observación de datos meteorológicos. No lo consideraban lo bastante científico.

La reputación de FitzRoy comenzó a resentirse, precisamente cuando se encontraba avergonzado por su papel en otro momento clave en la historia de la ciencia. En su época de servicio en la Armada, había sido capitán del Beagle y fue él quien eligió a un joven de 22 años llamado Charles Darwin para que lo acompañara en un viaje de cuatro años por los mares del sur. Al publicarse en 1859 El origen de las especies, FitzRoy devoto cristiano se dio cuenta de su inmenso error. Poco menos que había ayudado a un anticristo a socavar la obra de Dios con nuevas ideas sobre la biología.

En junio de 1860, fue a la Universidad de Oxford para dar una charla sobre tormentas y se encontró con un debate sobre la obra de Darwin protagonizado por un profesor y un obispo. FitzRoy enarboló una pesada Biblia y a voces dijo: "¡Esta es la verdad! ¡Aquí está!" Fue abucheado por los estudiantes y expulsado de la sala.

Las críticas a su trabajo y la polémica sobre Darwin le hundieron en la depresión. En 1865, se suicidó cortándose el cuello con una navaja. El pronóstico del tiempo no ha dejado de ser desde entonces una actividad de alto riesgo.

"PARIDES", part II

El nou lliurament de parides procedeix de respostes a examens de la matèria d'Història (Ciències Socials) a Primer d'ESO:

P (pregunta): Explica per què es va produir el pas de les societats caçadores i recolectores a ramaderes i agricultores.
R (resposta): Per la revolució francesa.

P: Defineix "Prehistòria".
R: Història d'abans de la Istòria.
R: És una asignatura del cole.
R: Edat històrica en què els humans encara no s’havien (sic) ni llegir ni escriure.

P: Defineix "Història"
R: La Història és una resposta satisfactòria a totes les preguntes que ens formulem cada dia.
R: La Història és el fet de fucsesos (sic) que passen al llarg de la vida.

P: Defineix "Homínid".
R: Primínid capaç de mantenir-se en posició bípeda.

P: Defineix "sepulcre de corredor".
R: Famós sepulcre situat a la muntanya del Corredor.

P: Diferencies entre la vida al paleolític i al neolític.
R: Els homes del paleolític eren nòmades i els del neolític eren sedimentaris.

P: Quan va arribar a la Península Ibèrica el neolític?
R: Quan Cristobal Colom (sic) va descobrir Amèrica.

P: Defineix "escriptura jeroglífica":
R: Aquella que és totalment analfabeta.

P: En què va consistir la "revolució urbana" neolítica?
R: És quan la gent va anar construint vehicles.

P: Explica l'evolució de la metal·lurgia al neolític.
R: Va començar en que un dia per casualitat, un home estava dormint, i al costat tenia un foc amb llenya, llavors, com no hi havia protecció al voltant del foc, el home s'havia deixat un motllo i el foc va començar a sortir del seu lloc en forma líquida, llavors el home l'endemà es va trobar una falç per segar el blat, en el motllo. (sic)

P: Explica l'art egipci.
R: Hi havia dos tipus, el culturista i un altre.

P: Amb quins productes comerciaven els grecs?
R: Oli, vi i salami.

P: Noms i funcions dels magistrats romans.
R: El goven governava. Els candidats candidaven. El senat senava.

"PARIDES" I

Feia temps que em venia de gust obrir una nova secció al bloc, però els darrers esdeveniments colomencs ajornaven la seva aparició. Veureu que resulta una mica més frívola que la resta, de moment. Espero que us arrenqui un somriure, si més no.

Quants cops heu rebut correus electrònics que adjunten ximpleries suposadaments plasmades per alumnes a uns hipotètics examens? Jo n'he recopilat durant anys, amb la salvetat que puc verificar-ne l'autenticitat, ja que les he hagut de patir mentre feia ús del boli vermell. Crec que algunes resulten força divertides -a banda de més o menys patètiques, o més o menys justificables- i que no faig cap mal si les comparteixo. Arrenco amb una selecció de primer d'ESO que procedeix de la matèria de Geografia (Ciències Socials):

P (pregunta): Parts de la Terra.

R (resposta): Atmosfera, Hidrosfera i Litroesfera.
R: Atmosfera, Giosfera i Ambioesfera.

P: Nom dels oceans.

R: Pacífic, Blau i Marí.

P: Nom dels continents.

R: Europa, Àsia, Amèrica, Àfrica, Antàrtida i Atlàntida.

P: Què és un mapa?

R: Un full on es dibuixa el dibuix d'un tresor

P: Què és la llegenda d'un mapa?

R: Una història antiga

P: Per què hi ha dies i nits?

R: Perquè de dia la Lluna dorm i de nit dorm el Sol.

P: Nit més llarga i nit més curta de l'any a l'hemisferi Nord?

R: Japó i Miami.
R: La més llarga la última de l'any i la més curta la primera.

P: Quins dies de l'any hi ha les mateixes hores de llum en tot el planeta?
R: Els dies d'eclipsi.

P: Defineix "desboscament" (parlant d'erosió i sequera)

R: No buscar res.

P: Defineix "paisatge alpí".

R: Lloc on hi ha molts pins.

P: Defineix "afluent".

R: Corrent d’aigua més petita que un riu.

R: Torrent que surt al seu propi riu que pot ser molt gran o molt petit.

R: És una baixada que no és plana.

R: És la part d’un riu que es separa del riu principal fins a anar a desembocar en un lloc diferent al riu del qual provenia

P: Defineix "cabal":

R: Mesura de força d’un riu.

P: Quins règims fluvials hi ha?
R: Els règims fluvial i afluvial.
R: El règim pluvial i el règim nuvial.
R: Règim pluvial, règim naval, règim navapluvial i règim pluvionaval.

P: Que és una "llacuna litoral"?

R: Solen estar al costat de les ciutats, d’on entra l’aigua per rentar-se, etc.

P: Explica una raó per la qual es podria originar un llac?

R: Amb la pluja en una situació de terreny aguebat (sic).

R: Per la condensació d'una massa d'aigua dolça on hi pot haver vida marina.

P: Com afecten els corrents marins al clima?
R: Els corrents càlids provoquen platges.

P: Descriu els principals tipus de paisatges naturals de la Península Ibèrica.
R: a) El delta de l'ebra: Hi han moltes gaviotes. b) Massis Galaic: Es pot veure molt be el oceà i les mareas. c) Illes canaries: el teide es bonic de visitar. d) Balears: el mar es veu molt bé. e) Pirineus: es veu molt bonic quan esta nevat.

P: Esmenta una capital europea.

R: Capital de Grècia: Santiago de Compostela.