Fills de Caín

Fills de Caín (en castellà en versió original) és una de les meves cançons favorites de Barón Rojo. La lletra reivindica la figura de Caín com la d’un rebel que planta cara a un Déu despòtic i tracta de serf a Abel sota l’aparença d’un bon jan. Des d’aleshores, els inconformistes -els rockers, heavies especialment, segons l’ètica i l’estètica “baroniana”- seran els fills de Caín, elements subversius lliurats al combat contra les regles establertes. Aquest estiu, al llibre Caín de Saramago, he retrobat la mateixa idea. L’escriptor portuguès es va qüestionar: “Quin diable de Déu és aquest que, per enaltir a Abel, menysprea a Caín”. De nou, Déu és cruel i capriciós, i Caín l’home que ha de fer camí pel seu compte malgrat la incomprensió i el desemparament divins. El periple de Caín és narrat des de l’òptica irònica i descreguda idiosincràtica de l’autor.

A la Bíblia, el fill gran d’Adam i Eva, Caín, matà el seu germà Abel, el favorit de Déu, per gelosia. Va ser condemnat a voltar pel món i fou el fundador de la primera ciutat. Així, descendiríem de Caín, qui va haver de tenir fills, probablement, amb una germana, punt que no aclareixen les Sagrades Escriptures tot i que sabem que Adam tingué més fills.

Arran d’aquesta història va fer fortuna a Occident el mot caïnisme per referir-se a l’odi o al mal infringit entre éssers iguals o agermanats. Aquesta accepció semàntica em sembla prou assenyada per qualificar els temps que vivim, només cal seguir les notícies o navegar per les xarxes socials. Semblem, en efecte, fills del Caín bíblic. Una actitud que ha trobat el camp adobat quan la Crisis -en majúscula, perquè així és- ha fet trontollar les potes de la taula que ens unia al seu entorn. Els fills del Caín “baronià” haurien d’estar d’acord amb aquest parer.

Els éssers humans tendim des de sempre a fer-nos militants, optem per defensar una postura en detriment d’una altra, i ho fem amb tota mena de mitjans. On és el límit? Quan jo alabava la balada de Barón Rojo mai hagués reconegut que combregava amb peces com True, de Spandau Ballet, si més no per provar d’arrimar la cebolleta. Les bronques d’aquella època les dirimíem en espais reduïts, rarament transcendien. No hem canviat tant, però els nous temps han amplificat l’abast i el ressò de les discrepàncies. Hi ha motius per estar emprenyats, és clar. Però, sempre i a tot arreu? Tot es redueix a un “amb mi o contra mi”? No hi ha lloc per als matisos? Tan gran és l’odi que ens genera l’alteritat? Pensem-ho abans de publicar la propera piulada.

Publicat a número 386 de El Diari de Santa Coloma el setembre de 2016

La muerte de Naim a Ràdio 4

El passat dia 1 de juliol vaig ser entrevistat al programa El matí de Ràdio 4. Us deixo l'enllaç al podcast per si és del vostre interès:

http://mvod.lvlt.rtve.es/resources/TE_SMATIR4/mp3/3/9/1467368455693.mp3

Presentació de La muerte de Naim al barri de Gràcia

El proper dia 2 de juny presentaré la meva novel·la al barri de Gràcia de Barcelona, a la llibreria La Memòria, a les 19'30h. M'acompanyaran el meu gran amic i gran escriptor Rodolfo del Hoyo, i Jordi Castelló, editor de Stonberg.

Hi sou convidats!

La muerte de Naim, balanç del Sant Jordi 2016

Al Diari de Santa Coloma, en un balanç del Sant Jordi 2016, amb La muerte de Naim entre els llibres més venuts:

I us enllaço un article d'en Chema Corral parlant de la literatura a Santa Coloma i reivindicant La muerte de Naim.

Presentació de la Guia d'autors de Santa Coloma

Em plau convidar-te a l’acte de presentació de la Guia d’autors locals que tindrà lloc  a la Biblioteca Central el proper dijous 28 d’abril a les 19:30 i que, tal i com es pot veure al cartell adjunt, inclourà una conferència d’en Salva Redon titulada “Un cop d’ull a la literatura colomenca”, així com un recital poètic a càrrec de Rodolfo del Hoyo.

La Guia d’autors locals és una base de dades accessible a tothom des del web municipal (http://www.gramenet.cat/temes/cultura/paraula-de-santa-coloma/guia-dautors-colomencs/guia-dautors-locals/?id_autor=47) i fàcil de consultar on hi apareixen totes les obres escrites per qualsevol persona nascuda a la nostra ciutat o que hi hagi viscut. A banda de les obres,  oferim una breu ressenya biogràfica de l’autor, una relació dels premis literaris que hagi guanyat, enllaços (bloc o pàgina web personal, Facebook...)i, si es dóna el cas, les seves participacions habituals en mitjans de comunicació. El seu objectiu és esdevenir una eina de consulta per a tota persona o entitat interessada en les obres i altres dades sobre els escriptors colomencs, però, sobretot,  pretén ser un instrument per ajudar a difondre arreu el talent i la creativitat dels nostres autors.

La Guia d’autors locals és el resultat del treball, la implicació i les aportacions de diverses persones i col·lectius: d’entrada, del personal de les biblioteques de la ciutat, però també d’en Rodolfo del Hoyo i la resta de membres d’Acolite (Associació colomenca de literatura), la Regidora Petry Jiménez  i  tot l’equip de l’Àrea de Cultura. És gràcies a tots ells, però també gràcies a les aportacions de molts ciutadans, que l’anem actualitzant i millorant.

SÓC LOZANISTA

El meu amic José Luis Lozano està treballant en el seu segon disc, que es dirà Daños colaterales. El seu primer disc em va agradar força, i aquest promet estar a l'alçada o superar-lo. L'amic Lozano ha optat pel crowdfunding com a via per assegurar-se el control sobre el material i aconseguir-ne la publicació. Jo, que en sóc fan, ja m'he fet "lozanista". Fes un tastet al seu art i fes-te lozanista tu també.

Us deixo una foto amb una colla de bons amics i grans artistes, d'esquerra a dreta: José Luis Lozano, Pepònio (ninotaire), Petry Jiménez (actriu i rapsoda) i Carlos Quesada (escriptor i director teatral).

Santa Coloma negra i criminal

A Santa Coloma s’escriu cada cop més. És innegable un boom de la creació literària local, amb una desena de nous títols cada any. No es tracta d’una “literatura colomenca” com a marca, però assistim a un “fet literari colomenc”. Sense unitat generacional, ni estilística, ni temàtica, els autors comparteixen l’alt grau d’identificació amb la ciutat, i aquest fenomen literari comença a ser reconegut interna i externament. Santa Coloma de Gramenet és un espai creatiu que cal posar en valor.

A més, hi disposem de rutes literàries i de valuosos recursos (biblioteques, entitats, guia d’autors, editorials, revistes, etcètera). Com a aparador o mercat som una ciutat pobre, això sí. En línies generals, ens cal atorgar més visibilitat a la creació i als creadors locals, en especial entre l’alumnat de primària i de secundària de la ciutat.

L’ombra de Barcelona, alhora, continua sent allargada. Caldria més complicitat metropolitana per deixar-nos de complexes d’inferioritat, i defugir del fals orgull de l’efecte oasis (ningú no ens entén, però som la repera).

Som una ciutat de poetes, també de narradors infantils i juvenils, i d’assagistes, però potser ens falta encara la “gran novel·la colomenca” per a un reconeixement absolut.

Raquel Barco (Jezz Burning) i Vicenç Llorca han signat novel·les de gran transcendència, però no s’han ambientat a Santa Coloma. La nostra ciutat no és un escenari freqüentat, ni tan sòls pels autors locals, més enllà d’una bona colla de relats breus. En Rodolfo del Hoyo hi va situar una novel·la juvenil amb referències a la Memòria històrica, i Belén Carmona va traspassar el paper amb l’adaptació cinematogràfica de la seva novel·la La Estrella.

De portes enfora, Santa Coloma sovint ha estat un referent literari de connotacions negatives, de vegades objectivament, de vegades com a clixé. Recentment, l’escriptor barceloní Andreu Martín hi ubicà una part de la trama de Societat Negra. Potser en aquesta Santa Coloma negra i criminal hi rau la palanca que ha de destapar la Santa Coloma novel·lesca, amb un argument genuïnament colomenc, amb autoria local, amb un ferm compromís amb l’entorn social i cultural, i amb voluntat de resultar recognoscible a qualsevol espai metropolità d’arreu.

Si em permeteu la immodèstia, La muerte de Naim (Editorial Stonberg) és el més recent i ambiciós intent de transgredir, en el sentit esmentat, els límits que fins ara han delimitat la novel·lística colomenca.

Publicat a Diari de Santa Coloma, número 381