Santa Coloma negra i criminal

A Santa Coloma s’escriu cada cop més. És innegable un boom de la creació literària local, amb una desena de nous títols cada any. No es tracta d’una “literatura colomenca” com a marca, però assistim a un “fet literari colomenc”. Sense unitat generacional, ni estilística, ni temàtica, els autors comparteixen l’alt grau d’identificació amb la ciutat, i aquest fenomen literari comença a ser reconegut interna i externament. Santa Coloma de Gramenet és un espai creatiu que cal posar en valor.

A més, hi disposem de rutes literàries i de valuosos recursos (biblioteques, entitats, guia d’autors, editorials, revistes, etcètera). Com a aparador o mercat som una ciutat pobre, això sí. En línies generals, ens cal atorgar més visibilitat a la creació i als creadors locals, en especial entre l’alumnat de primària i de secundària de la ciutat.

L’ombra de Barcelona, alhora, continua sent allargada. Caldria més complicitat metropolitana per deixar-nos de complexes d’inferioritat, i defugir del fals orgull de l’efecte oasis (ningú no ens entén, però som la repera).

Som una ciutat de poetes, també de narradors infantils i juvenils, i d’assagistes, però potser ens falta encara la “gran novel·la colomenca” per a un reconeixement absolut.

Raquel Barco (Jezz Burning) i Vicenç Llorca han signat novel·les de gran transcendència, però no s’han ambientat a Santa Coloma. La nostra ciutat no és un escenari freqüentat, ni tan sòls pels autors locals, més enllà d’una bona colla de relats breus. En Rodolfo del Hoyo hi va situar una novel·la juvenil amb referències a la Memòria històrica, i Belén Carmona va traspassar el paper amb l’adaptació cinematogràfica de la seva novel·la La Estrella.

De portes enfora, Santa Coloma sovint ha estat un referent literari de connotacions negatives, de vegades objectivament, de vegades com a clixé. Recentment, l’escriptor barceloní Andreu Martín hi ubicà una part de la trama de Societat Negra. Potser en aquesta Santa Coloma negra i criminal hi rau la palanca que ha de destapar la Santa Coloma novel·lesca, amb un argument genuïnament colomenc, amb autoria local, amb un ferm compromís amb l’entorn social i cultural, i amb voluntat de resultar recognoscible a qualsevol espai metropolità d’arreu.

Si em permeteu la immodèstia, La muerte de Naim (Editorial Stonberg) és el més recent i ambiciós intent de transgredir, en el sentit esmentat, els límits que fins ara han delimitat la novel·lística colomenca.

Publicat a Diari de Santa Coloma, número 381