L’Antoni Jaumandreu,
Pepònio, exposava en un recent
article publicat en el diari digital Gramenet
2.0 el seu posicionament federalista. Partia d’una anècdota,
d’una frase escoltada a l’atzar en un bar de Santa Coloma de
Gramenet, en què una persona justificaria la intervenció militar
per impedir la secessió de Catalunya. Jo m’afegiré al seu
raonament a partir d’una altra frase, també escoltada a l’atzar,
en aquest cas en la cantina d’un institut i de boca d’una persona
a la que jo considerava més assenyada, i radicalment contrària:
“Declaració unilateral ja i a qui no l’agradi que faci la
maleta!”.
Probablement, i així ho
crec, ambdues frases només expressin l’extremisme d’uns sectors
minoritaris de la població. Però, fins a quin punt no és una
tendència creixent la de la radicalització? Em fa l’efecte que el
foc s’ha atiat tant que ara, a la par que enginyers, ens calen
bombers. I sembla que, per fi, s’escolten les sirenes d’aquells
que ens podrien treure de les brases.
El senyor Duran i Lleida
s’ha enfundat la granota i ha fet un pas evident cap endavant. En
un gest valent, s’ha dedicat a advertir de les pampallugues dels
focs d’encenall, tot i haver de protegir-se, alhora, del foc amic.
És encomiable i li ho vull reconèixer.
Tanmateix, jo diria que el
gruix dels bombers no hauria de confiar en un senyor que no ha dubtat
en retallar-los el pressupost per a mànigues i cascos, i en
privatitzar-los la gestió de l’aigua! Probablement, el gruix dels
bombers espera que la resposta parteixi de l’esquerra, per
plantejar no només la forma de les parcel·les, sinó també el
contingut d’una nova política forestal.
És en aquest terreny en
què es mou Federalistes d’Esquerres. El nou col·lectiu vol
apaivagar el clima candent que es viu a Catalunya des d’una òptica
constructiva i crítica alhora. Ho vol fer per cercar i habilitar
vies de sortida, com en Duran, però des de la sensibilitat social de
l’esquerra i des de la societat civil. Els partits tradicionals
haurien de reflexionar-ne i fer un pas endavant, al igual que els
sindicats i altres organitzacions.
La tasca que es presenta
pel davant és titànica, però es comença a percebre un canvi en la
direcció del vent. Per fi es senten veus favorables a una altra via
catalana -digues-li tercera, digues-li com vulguis- des d'una i altra
banda de l'Ebre. Fora bo que molts dels independentistes prestats
hi paressin l'orella.
Mentrestant, en Rajoy i en
Mas segueixen a la seva, escalfant la caldera amb l'eslògan “más
madera”. És que els interessa realment el xoc de trens? I
mentrestant, també i especialment, la gent dels vagons assistirem,
un any més, a la retallada de drets, serveis i prestacions socials.
Per a banderes -a veure qui la té més gran!- no en faltarà.
mediàticament la via federalista te poc ressó. no interessa. ni a una banda i a l'altra de l'ebre. però, encara que estic d'acord amb bona part del que dius, agafar d'exemple en Duran i Lleida... glups.
ResponderEliminari no ho dibuixaria com un escenari que necessita bombers, si no que m'apuntaria als enginyers que volen construir una altra cosa, federalista, però una altra cosa. els bombers ho deixen tot com estava, tot i que apaguen el foc.
Voleu deixar de fer servir els bombers com a subterfugi i começar a pensar que nosaltres tenim realment una serie de problemes i greuges mes importants que el de sortir en comentaris poc encertats, de guerres que no ens pertoca¿? Digueu a les coses pel seu nom i si heu de nomenar els bombers que sigui pels problemes que realment tenim que no son pocs, pero es clar com que ho sol·lucionem tot ja esta be no? Au.........
ResponderEliminarOstres, Jose V., no t'emprenyis sense motiu. La imatge dels bombers com a persones que apaguen focs és un clàssic en el món de les metàfores. És un recurs literari només.
ResponderEliminarPer cert, vagi pel davant la meva solidaritat amb els problemes que aquest cos està travessant, al igual que tants i tants altres serveis públics.