Un eslògan sense gaire marge per a matisos

L’eslògan de la manifestació del 5 de novembre a Santa Coloma de Gramenet, “Fora polítics corruptes! Ara, el poble!”,  no deixa gaire marge per a matisos. La gravetat de les imputacions del jutge Garzón contra Bartomeu Muñoz, fins ara alcalde de la ciutat, i Manuel Dobarco, fins ara Tinent d’Alcalde d’Urbanisme, a més de contra el Director de Serveis d’Alcaldia, Pascual Vela, tampoc no deixen marge per a interpretacions. 
Els que digueren el passat juny “Ja n’hi ha prou!  Bartomeu dimissió!”  tenen més motiu que mai per tornar a manifestar-se. Els qui fórem reticents a la segona part de l’eslògan no tenim excuses aquest cop per a no sumar-nos-en sense fissures. S’ha esdevingut una de ben grossa, ni el més suspicaç hauria vaticinat la meitat del que està passant: tot un jutge Garzón investigant una trama de corrupció a gran escala, amb noms tan notoris com Prenafeta o Alavedra al bell mig, i un epicentre clar a casa nostra!
El temps dels matisos ja vindrà a posteriori, i els aclarirem o no, no em preocupa gens ara. El que no hauria de passar és que la marxa no fos massiva, com va succeir a València no fa gaire per uns motius similars. Podria entendre un sentiment d’indignació desaforat, però em sorprendria el contrari, la més absoluta indiferència.

Informe 2008 de Transparency Internacional

Arran els comentaris que he rebut, m'ha semblat oportú penjar una nota de premsa que va emetre el grup municipal d'ICV-EUiA a Santa Coloma de Gramenet el setembre de 2008. Ho faig per insistir en una idea de fons: tothom ha de vetllar pel bon funcionament del sistema democràtic. En aquell cas, fou la premsa en general la que va passar olímpicament de la denúncia que originà la nota, excepte El Mirall. Que ningú no em malinterpreti, això no exculpa de res els polítics o els partits.

La nota de premsa deia així:

Valoració de les dades extretes de l’informe 2008 (ITA), realitzat per Transparency Internacional, als 100 municipis espanyols més grans en relació a l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

El passat 28 de juliol la ONG Transparency Internacional España (www.transparencia.org.es) va presentar a Madrid el seu informe sobre l’índex de transparència dels 100 ajuntaments espanyols més grans. Transparency International (TI) és una organització internacional, no partidista, dedicada a combatre la corrupció a nivell nacional i internacional. Des de la seva fundació, l’any 1993, TI ha estat reconeguda abastament per col·locar la lluita contra la corrupció a l’agenda global. Aquest és el primer estudi que TI fa a Espanya i no planteja preguntes o indicadors d’alt nivell. Amb la informació que es pot obtenir de les webs institucionals es pot obtenir una bona nota.

A aquest estudi, l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha obtingut un aprovat justet (58,8 sobre 100). Dels setze municipis catalans estudiats es troba en la desena posició, per sota de la mitjana de la puntuació global. De les cinc àrees estudiades suspèn en l’àrea econòmica-financera (40 sobre 100) i en transparència en urbanisme i obres públiques (44,4 sobre 100), traient un 5 pelat en la transparència en la contractació de serveis.

Tenint en compte aquests resultats, fem la següent valoració: 

• Instem el govern municipal a millorar radicalment en un tema tan sensible com és la política urbanística i les obres públiques. L’informe expressa clarament que estem per sota de la mitjana espanyola, amb la mateixa puntuació que la ciutat de Marbella. Sobren més comentaris.
• Atesa la realització autoevalutiva del qüestionari, constatem que aquest Ajuntament es conscient de què no arriba als paràmetres adients.
• Sol·licitem al govern municipal que inclogui els resultats d’aquest estudi a la web municipal i al full informatiu. Entenem que de la mateixa manera que es publiciten els èxits, s’ha d’informar del que no es fa bé. I, de moment, aquest govern ha suspès en transparència en la gestió municipal, especialment en els àmbits econòmic i urbanístic.

Libro de cuentos, de Mateo Rello

Pararelo Sur Ediciones, Barcelona, 2009. 115 pàgines. 10 euros

Torno a la petita editorial Paralelo Sur per parlar de poesia, perquè Libro de cuentos no és el que ens faria pressuposar el títol, ni una nova incursió d’aquest espai literari en una modalitat que s’ha prodigat als darrers números de la revista. Canvio de gènere, doncs, amb l’afany de contribuir al descobriment de la poesia en general, i de l’univers poètic de Mateo Rello en particular.

Aquesta obra és el segon llibre que publica l’autor –hi ha en camí un tercer- després del molt recomanable Orilla Sur, de 2002 (Ediciones del Grupo León Felipe, Barcelona). Mateo Rello és, però, un poeta consumat, que ha publicat a revistes diverses; a l’antologia Barcelona. 60 poemes des de la ciutat (2004), al costat de poetes com Jaime Gil de Biedma i José Agustín Goytisolo; a Solidaridad obrera, la centenària “Soli” de CNT, de la que és redactor; a més de participar amb regularitat en recitals i trobades literàries; formar part de Aula de poesía de Barcelona; o, molt especialment, destacant-se com a director de Caravansari, publicació que s’autodefineix com a “revista de poesía en lenguas peninsulares”.

Libro de cuentos és una obra original dins el panorama poètic actual. Un panorama immers en una falsa dicotomia, realisme versus esteticisme, que acaba produint obres poc accessibles per al comú dels lectors. Amb Mateo Rello tot és aprehensible, com si el poemari fos una cartografia de la memòria, la creació i el coneixement, ple de referències a autors clàssics de tota mena d'èpoques, gèneres i matèries (Homer, Heròdot, Stevenson, Poe, Baudelaire, Pessoa...), i a artistes i intèrprets molt diversos (Piaf, Bogart, etcètera). Referències que, sovint, van acompanyades d'una fabulació biogràfica, una llicència que Rello es permet a major glòria del personatge en qüestió. L'efecte de tot plegat és commovedor, d'un lirisme carregat de connotacions semàntiques i sensitives.

Dites cartografies ens duen a acompanyar a Rello en una mena de viatge a les arrels, on cada autor o lloc concret és com un port o una escala (“puerto” és una de les paraules més repetides a Libro de cuentos). Però aquest recorregut no és merament evocador, sinó el reflex d'una introspecció en la que la referència històrica esdevé una constant necessària per tal d'articular el marc poètic i ideològic en el que l'autor es mou. L'excel·lent pròleg de J. A. Arcediano explica molt bé aquesta idea quan diu que Rello converteix “la historia en un acontecer íntimo, de tal modo que, a la idea de construcción, de acumulación de estructuras sobre los hechos concretos, suma la de un devenir sentimental o emocional, contribuyendo a elaborar una comprensión diferente del relato histórico, deudora, en gran medida, de lo popular y, sobre todo, de lo mítico”. Hi ha també un escenari específic per a la creació poètica, la ciutat, que és alhora l'escenari preferent de tota gran creació humana. La ciutat per a Rello és el temple dels valors cívics, i, alhora, la mostra més tangible de la perversió d'aquests mateixos valors. D'aquí deriva la necessitat de l'aposta ètica i estètica per la cultura, com a acte de rebel·lió, com a antídot, i la derivació cap a un compromís polític en pro de l'emancipació de l'ésser humà dels paranys provocats pel triomf, al llarg del temps, d'un determinat estil de vida. Compromís compatible amb una actitud personal coratjosa i singular (“bizarra”, mot freqüent al llibre) que, sense restar bellesa i solemnitat a les formes, redunda en el fons de cadascú dels versos.

Del poema Ciudad tercera:

“También, ciudades, vuestra identidad

-el modo inconfundible que ninguna

repite al discurrir en el espacio-

comprende vuestro fin: la destrucción.”

Publicat a la Revista del Taxi, número 186, octubre de 2009

"Pobre pàtria"

Hi ha una frase que va popularitzar Ramón Trecet des dels micròfons de Diálogos 3: "Buscad la belleza, es la única protesta que merece la pena en este asqueroso mundo". Crec que procedeix d'uns versos de l'escriptor Czeslaw Milosz, però el que de debò m'interessa és aprofitar-la per presentar-vos la següent cançó de Franco Battiato, tan escaient en el moment present com bella i carregada de protesta:

Bartomeu Muñoz: ¿Hacer leña del árbol caído?

La detención de Bartomeu Muñoz, alcalde de Santa Coloma de Gramenet, ha sido una noticia bomba. Hay quien la ha celebrado con cava profiriendo que la presunta corrupción era un secreto a voces; hay quien, en cambio, la ha vivido como la confirmación de la más triste de las posibilidades ante tantos dimes y diretes como ha habido. Yo soy de este segundo parecer, porque el desprestigio de las instituciones y de la política amenazan a la propia democracia. Alivia pensar, sin embargo, que la justicia funciona y que todo el mundo está sujeto a tener que pasar cuentas con ella si se rebela como sospechoso de la comisión de algún delito, máxime si la acusación es del calibre de una malversación de fondos, blanqueo de dinero, cohecho, etc.

Sobre la realidad colomense, escribí en un artículo que publiqué en julio: "Seria desitjable un canvi d’estil, de continguts i, fins i tot, de persones al capdavant del govern municipal. Aquest canvi no es podrà forçar des del carrer –alguna de ben grossa n’hauria de passar!- si no va acompanyat d’una reacció de l’electorat". Visto ahora, aquellas palabras pueden parecer premonitorias, porque, en efecto, algo muy gordo ha pasado y el cambio se hace inevitable. Pero, ¿habrá además una reacción del electorado?, y, de producirse, ¿en qué sentido lo haría?... El riesgo de una desafección ciudadana masiva es demasiado grande como para menospreciarlo. Hay que reivindicar el valor de la política como instrumento de incidencia real en la sociedad, una incidencia que puede ir en un sentido u otro en función de quien encabece el gobierno. Hay que decirlo una y mil veces: no todos los políticos son iguales, no todos los partidos son iguales. De la misma manera que hay que exigir siempre que quien la haga la pague. La democracia es un bien demasiado preciado como para que se desperdicie por las malas acciones de unos cuantos o por la desidia de unos muchos.

No puedo dejar de expresar, desde una óptica más partidaria, que, ante un momento crítico como el que vivimos en la ciudad, se abren nuevas oportunidades para la recuperación de un espacio, un discurso y un programa real de izquierdas. ¿Seremos capaces de conformarlo o nos enzarzaremos en un nuevo capítulo de disputas cainitas?

Pese a todo, si me esfuerzo en desdramatizar el momento, hasta se me ocurre una excusa para dibujar una sonrisa, y es que ya me imagino a alguna comparsa desfilando en el próximo carnaval con un traje a rayas.

La vida siempre se acaba abriendo camino.

Hubert Schober: No hi ha res al món comparable a volar

Hubert al Parc Europa (Isa Martínez, El Punt)

La meva personal creuada en pro de El Amarillo ha avançat un nou pas amb una entrevista de contraportada publicada a El Punt. Estic molt content per ell i pel personal de la seva colla. Som-hi!

Jezz Burning, best-sellers made in SC

Sabíeu que la cuina d'una de les autores supervendes de novel·la romàntico-paranormal és a Santa Coloma?... Doncs, segur que us semblarà romàntic -i fins i tot paranormal-, és cert.

Aquesta escriptora es fa dir Jezz Burning, però quan porta el fill a l'escola l'anomenen Raquel. I sí, vesteix de negre, però no sembla gens sinistra, és una dona d'allò més elegant. Deixem les coses clares d'entrada.

Al gra. Jezz està a punt de publicar Conspiración en la noche, la quarta novel·la d'una saga que es clourà amb el sisè volum de les aventures d'uns peculiars personatges amb els que ha guanyat un reconeixement entusiasta per part d'un públic àvid d'aquesta mena de propostes. I és que parlem de licantrops que viuen entre els humans, amb unes trames molt treballades, carregades d'acció, passió i suspens per donar i per vendre. Se’ls rifen, tu, aquests llibres! Només cal parar atenció a les prestatgeries de “els més venuts” a una famosa cadena francesa d’hipermercats (vosaltres, si fos el cas, us els compreu a la llibreria del barri, que hi són. Vaja, si hi són!). De fet, ja ha reeditat els dos primers volums en format de butxaca, i se n’han començat a distribuir per Llatinoamèrica. Aquí els publica el segell “Terciopelo” (Roca Editorial).

Si tingués pasta per fer-me productor de cinema, us asseguro que tirava endavant un projecte que ni els ianquis amb Crepúsculo. Apa, jo ja he deixat anar la idea... Per a la resta visiteu el seu web: http://jezzburning.com/.

Felicitats, Jezz.

Ho deixo aquí, que vaig necessitat d’un bon afaitat. Serà cosa del Pleniluni?