SC, Sense Crispació

El passat 18 de juny hi va haver una manifestació a Santa Coloma de Gramenet sota el lema “Ja n’hi ha prou, Bartomeu [Muñoz, l’alcalde] dimissió!”. El seu abast es pot comprovar a les imatges de l'enllaç http://www.youtube.com/watch?v=vmk2jbIjg50.

Un bon amic en treia tres conclusions amb les que hi coincideixo: 1) el descontentament que es va fer palès aquella jornada va contribuir a erosionar el govern municipal, però no massa; 2) l’eufòria d’alguns dels seus promotors no està prou justificada; 3) L’oposició política i social s’ha vist dividida, qui sap si irrevocablement.
Si la convocatòria s’hagués mantingut amb el lema inicial, “Ja n’hi ha prou!”, el suport al manifest i l’assistència s’haurien multiplicat per dos com a mínim (es poden comptar amb els dits de les mans les persones que la coincidència d’una altra activitat pública a la Biblioteca Central va poder restar a la mobilització). Fonamento aquesta suposició en les múltiples raons existents per tocar el crostó a qui governa la ciutat, però també perquè molta de la gent descontenta no combrega amb determinades actituds o pràctiques que consideren crispades o massa radicals. Fins i tot, caldria considerar quants dels manifestants hi van anar malgrat l’afegitó del “Bartomeu dimissió!”...
És indiscutible que la postura dels convocants és legítima i que van aconseguir bàsicament el que pretenien: confrontar al carrer d’una manera airada la insatisfacció d’una part de la ciutadania amb les maneres de fer del nostre alcalde. Tanmateix, també em sembla cert que el seu èxit és efímer, estèril a mig i llarg termini. Des d’aquest punt de vista, penso que la manifestació va ser una oportunitat perduda. Una mobilització autènticament massiva i unitària hauria marcat un punt d’inflexió inequívoc, perquè hauria permès aplegar sensibilitats diverses cap a l’articulació d’una nova –no gens impossible- majoria social i política a la ciutat.
La bretxa que es va obrir el mandat anterior a la ciutat, entre govern i una part dels governats, s’ha ampliat aquest mandat. Vaig escriure un article aleshores per referir-me’n, i poca cosa ha canviat hores d’ara: Santa Coloma es continua construint sense la complicitat de sectors de la ciutadania força conscients i actius, la informació municipal és propagandística, i la desconfiança entre institució i ciutadania crítica és màxima. L’únic que ha canviat és que ara governa el PSC en solitari i tota la càrrega descansa sobre les seves espatlles.
Seria desitjable un canvi d’estil, de continguts i, fins i tot, de persones al capdavant del govern municipal. Aquest canvi no es podrà forçar des del carrer –alguna de ben grossa n’hauria de passar!- si no va acompanyat d’una reacció de l’electorat. Una plataforma cívica que ha deixat de ser prou representativa –no ja unitària- topa amb dos clars límits: no podrà tornar a influir de manera significativa en el devenir de la ciutat (com ho va fer en el cas de “Salvem la Bastida!”); i no podria –si ho pretengués- articular al seu entorn una alternativa real a la majoria absoluta d’en Bartomeu Muñoz. Una alternativa tan capaç necessitaria el concurs de molts sectors ciutadans, d’una pluralitat que inclogués fins i tot als desafectes del propi PSC. S’hauria de dotar d’un discurs propositiu, solvent, generador de confiança. Un discurs crític i, alhora, gens crispat. Aquesta opció s’hauria de bastir des d’inqüestionables plantejaments d’esquerra, i hauria de creure’s la seva vocació d’alternativa predisposant-se fins i tot, arribat el cas, a assumir responsabilitats de govern.
No és el cas. La bretxa no només s’ha ampliat, sinó que una varietat de la mateixa amenaça amb l’esquarterament del conjunt de l’oposició. Si es confirmés el mal, l’alcalde, el principal responsable de la crispació ciutadana –no ho oblidem- podria dormir ben tranquil.
Hi ha temps per bastir una nova entesa, per refer el que calgui, i per ampliar-la per la base fent bandera d’una "Santa Coloma Sense Crispació".