martes, 18 de diciembre de 2012

Reportatge especial Premis Ciutat de Santa Coloma

A continuació publico un seguit d'enllaços amb articles relacionats amb els premis Ciutat de Santa Coloma 2012: Fòrum Grama, El Periódico, Santako.comDiari de Santa Coloma, La guia Plus, Gramenet 2.0

El reportatge de l'Ajuntament es pot veure a Youtube:

viernes, 14 de diciembre de 2012

Premi Ciutat de Santa Coloma

Ahir, 13 de desembre, vaig tenir l'enorme satisfacció de recollir el Premi Ciutat de Santa Coloma, en la seva categoria A, en reconeixement a la feina continuada en pro de la ciutat, com a president de l'Associació Colomenca de Literatura. Em va plaure molt ser-hi al costat de tot un Samuel Aranda, premi World Press Photo, i un Victor Quintillà i una Mar Gómez, del restaurant La Lluerna, estrelles Michelin; a més d'amb els rebedors d'una menció Centres oberts Germina, Moisès i Rialles, i Fundació Privada Tallers de Catalunya.


A continuació us reprodueixo el petit discurs que vaig pronunciar:

L’Associació Colomenca de Literatura porta prop de disset anys fent bullir l’olla a la ciutat –entendreu que avui les cites culinàries s’escaiguin…-, contribuint a covar un suquet molt aromàtic, amb molts ingredients, la flaire del qual es percep en els ambients literaris del país amb una barreja d’incredulitat i d’admiració.
Aquest temps ha servit per bastir un planter d’escriptors i escriptores amb petjada, s’ha obert el camí a la creació dels joves valors i els ha donat empenta i consolidació, s’ha portat a la ciutat literats i literates de reconegut prestigi, ubicant-la en els mapes i circuits culturals de primera línia, i s’ha generat un caliu que encara ha de donar els seus millors fruits.
 
Si aquesta feina de la gent que va fundar l’entitat, de la gent que l’ha dirigit, dels que hi són, ha estat mereixedora d’un premi com el que ens atorguen avui, ens cal no només agrair-lo de tot cor, sinó, i especialment, ser humils i honestos, i fer-lo extensiu molt més enllà del nostre petit cercle. No ha estat un treball en solitari. ACOLITE sempre ha col·laborat en “fer ciutat”, traballant en xarxa amb institucions, entitats i persones que han impulsar projectes cívics en benefici del col·lectiu colomenc. Es pot afirmar que sense ACOLITE res no seria com ara és, de la mateixa manera que ACOLITE per si sola tampoc no és res. Gràcies a tothom qui ho ha fet possible... No sé si ACOLITE durarà altres 17 anys, però espero que aquesta vocació de servei i aquest compromís es mantingui sempre.

A Santa Coloma ha eclosionat una literatura de qualitat i molt plural, el retrat artístic d’una ciutat diversa i tolerant que s’expressa amb llibertat. Santa Coloma és, més que mai, una ciutat de llibres i de creadors. N’estem d’enhorabona!


martes, 20 de noviembre de 2012

Catalonia Is Not CiU


Fantàstica la campanya Catalonia Is Not CiU.

A Facebook es presenta així: Volem desmarcar-nos de la política corrupta de CiU amb el sentiment de catalanitat d'aquelles persones que no ens sentim partícips del “projecte d'Estat” d'Artur Mas. Destapar les mentides i corrupteles de CiU, Atur Mas i la resta de la dreta catalana, que es pensa que el país és seu i en pot fer el que vulgui.

Per aprofundir-hi, recomano la lectura de l'article de Marc Rius a eldiario.es

viernes, 2 de noviembre de 2012

Testimoni del darrer Spoken Word

El passat 19 d'octubre vaig tenir l'enorme honor de participar en el Festival Spoken Word de Santa Coloma, una cita que s'ha consolidat en el panorama cultural de la ciutat com un referent fonamental i que, a més, està aconseguint esdevenir un element de centralitat de gran abast. La gent de gramenet150.cat va elaborar un reportatge molt interessant que us penjo a continuació.



I us deixo també una foto de propina:

miércoles, 17 de octubre de 2012

CRIDA A LA CATALUNYA FEDERALISTA I D’ESQUERRES

El resultat de la convocatòria electoral anticipada del proper 25 de novembre serà  decisiu per al futur dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Des que fa dos anys CiU va arribar al Govern de la Generalitat, hem viscut un procés polític paradoxal. D’una banda, el Govern d’Artur Mas s’ha situat a l’avançada d’un model de política fiscal i  de  dures retallades socials, educatives i sanitàries, que ens allunya del model social dels països més avançats d’Europa, alhora que a les Corts espanyoles ha donat suport reiterat a les polítiques laborals més regressives de la democràcia. L’aliança CiU-PP ha fet possible també un retrocés escandalós en els mitjans públics de comunicació, revertint els passos endavant cap a una major llibertat, que havien donat els governs progressistes a Espanya i Catalunya. I de l’altra , CiU ha consumat, en molt poc temps, un gir estratègic oportunista, posant-se al davant d’un moviment independentista que pretén iniciar un procés de secessió de Catalunya.

Llegir més

viernes, 5 de octubre de 2012

Santa Coloma Spoken Word 2012, 5ª edició!

El proper 19 d'octubre (20h) tornarà la paraula a l'escena colomenca de la mà de Red927 i dels diversos col·laboradors que fan possible que s'esdevingui una de les grans cites culturals de la ciutat, i segurament la més innovadora de totes. Santa Coloma Spoken Word és un festival de poesia i performance que celebrarà la seva cinquena edició en el teatre Sagarra amb dos espais diferents:

 1) Rincón Poetas: Espai on el poeta estarà molt a prop dels assistents, al bar, on es podrà picar i beure. Hi participaran Rodolfo del Hoyo, Joan de la Vega i Salva Redón.

2) Sala Miquelet: Sala on es podran veure espectacles amb més exigències tècniques, com els de Mónica Caldeiro i Victor LaGounda; la formació musical Caníbala, amb Josele Sangüesa; la cantautora Andreina Casanova; i el show de Marçal Font i els bLOW, “Frutos del Desguace”.

Per reservar entrades (7 euros individual, 10 euros doble) o demanar informació es pot escriure a santaspoken@gmail.com.

Cita imprescindible!

jueves, 16 de agosto de 2012

La cancó de l'estiu!

Quina calor! Encara tenim pel davant dues o tres setmanes de vacances i alguna que altra bona festa, així que us proposo dues cançons imprescindibles fer fer-ne front. La primera és Que se joda Andrea Fabra, de Diego Escusol, ideal per fer una migdiada amb un somriure dibuixat als llavis. La segona és la versió remix, en aquest cas resulta ideal per a la ballaruca i la gresca. Gaudiu-ne!
"No me la puc treure del cap"!

martes, 31 de julio de 2012

Autors i autores de Santa Coloma de Gramenet amb obra publicada fins el 2011

L'Associació Colomenca de Literatura va rebre una petició, per part de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, per tal de col·laborar en l'elaboració d'un llistat d'autors i autores locals amb obra publicada. Fins ara no havia existit res de res, a excepció de la relació de llibres i autors del Fons local de les Biblioteques públiques. Una ciutat com la nostra, amb la producció i la projecció literària que té, necessitava fer aquest pas.

En Rodolfo del Hoyo s'hi va posar i va preparar un llistat (enllaçar aquí). En un altre fitxer va fer constar totes les referències a cadascú dels llibres publicats pels autors i les autores. Aquest darrer el penjaré en una altra entrada perquè encara haig de treballar-hi per a que sigui més manegable. Els noms estan ordenats alfabèticament, però no pels cognoms.

El criteri bàsic d'elaboració és el següent: Els autors i autores han d'haver nascut o viscut a Santa Coloma de Gramenet. En tot cas, cal que la persona hagi estat estretament vinculada a la ciutat.

Em consta que l'Ajuntament està treballant per completar tota aquesta informació, i que des de la Biblioteca de Singuerlin s'està col·laborant en la redacció definitiva d'un Corpus literari amb dades biogràfiques dels autors i autores locals. La feina feta fins ara no recull tot el que s'hagi publicat des del mes de gener de 2012, a més d'admetre la possibilitat d'omissions. Seria molt ben rebuda qualsevol aportació en aquest sentit.

No vull tancar aquest escrit sense esmentar la feina d'en Joan de la Vega, qui va elaborar fa uns anys l'estudi més complet fet fins ara a casa nostra, a l'entorn de la vida i miracles dels principals escriptors i escriptores locals, tot i romandre inèdit.

Espero que aquestes eines puguin ser útils per a la promoció de la literatura i dels literats i les literates a Santa Coloma de Gramenet.

miércoles, 18 de julio de 2012

Marillion: avance del nuevo álbum Sounds That Can't Be Made

Marillion publicará su nuevo disco en septiembre, pero ya ha anticipado un tema en un enlace a Youtube. Se trata de la canción Power, una pieza con un bajo potente y bastante melódica, llena de detalles a ir descubriendo (Rothery haciendo cositas aquí y allá, Kelly jugando con las texturas). Arranca con un aire Simple Minds noventudo y va creciendo hasta alcanzar un tono marillionesco característico de la época Hogarth. Me gusta, es digna y muy bella.

viernes, 13 de julio de 2012

Premis Liebster


Farà cosa d'un mes vaig rebre un comentari d'en Toni Seuma, responsable del bloc La brolla d'en Toni, comunicant-me que m'havia atorgat un premi Liebster. En un primer moment em va sorprendre que se'm parlés d'un premi que no coneixia, gairebé com si fos una broma. Però com que procedia d'un paio seriós, calia entrar al seu blog i comprovar de què anava la cosa. I sí, em va fer patxoca (gràcies, Toni!). Resulta que els mateixos blocaires fem un reconeixement a d'altres en base a unes senzilles normes:

1.- Copiar i enganxar el logo del premi al bloc, i enllaçar al blocaire que t’ho ha otorgat.

2.- Nominar els teus 5 blogs favorits (han de tenir menys de 200 seguidors) i deixar un breu comentari en els seus blocs per fer-los saber que han rebut el guardó.
3.- Demanar i esperar que aquests blocaires passin el guardó a d'altres cinc.

Es tracta, doncs, d'esperonar els blocaires que mantenen blocs minoritaris, però amb un toc sucós per a qui els segueixen. És com una cadena, molt ingènua però sense les pocasoltades referides a la sort, la salut, l'amor, etcètera, que ens omplen la bústia de powerpoints cursis, o el marbre de la cuina de tuppers amb llevat per fer-ne un pa de pessic a l'estil de les monges carmelites.

Posat a seguir l'esperit dels Liebster, vet aquí els que jo he premiat:

- Espadas como labios, "bloc de entrevistas, artículos y crítica sobre arte y literatura" de Fernando Clemot. El bloc d'un autèntic crack de la literatura: escriptor, divulgador, agitador... ¡Grande Fernando!

- Flagelo di Dante, "Blog de Beatriz Patradox, para deleite de su soberbia y de alguno que otro voyeur". A veure si el reconstrueix aviat com ens anuncia, que els voyeurs ens morim de ganes.

- Lletres colomenques, bloc de la Llibreria del Carrer Major. Per la seva estima al món dels llibres i per la ingent tasca de dinamització cultural que fan des de la botiga i des de la xarxa.

- Antaviana, bloc de literatura de la Roser Caño Valls. Per la seva sensibilitat de lletraferida en combinació a una intensa activitat de difusió a la xarxa.

- Gramenet 2.0, bloc del periodista Jordi Corachán. Un bloc d’informació de Santa Coloma de Gramenet, i també d’opinió, per trobar els marcs que permetin entendre el que succeeix o aquelles notícies que gairebé mai aconsegueixen un titular a la premsa.

Una abraçada, camarades blocaires.



martes, 10 de julio de 2012

Esta es la verdad de la minería española

El diario Público se hace eco de los cientos de miles de toneladas de carbón, procedente de Colombia y propiedad del grupo Goldman Sachs, que se almacenan en el puerto de Gijón a la espera de una subida de precio en el mercado de futuros. Es decir, pura especulación a costa del producto nacional. Mientras tanto, el gobierno retira las ayudas a nuestras minas y, por ende, a nuestros mineros, condenando a la misería a pueblos enteros que subsisten gracias a las explotaciones de carbón.
Hace décadas que sabemos que esas minas no son rentables, y que los problemas de impacto ambiental ligados tanto a la explotación del carbón como a su consumo son enormes. Hace décadas que los gobiernos han abandonado a su suerte a las comarcas productoras, aún sabiendo que no había alternativa para asentar y asegurar el futuro de sus pobladores. No ha habido programas de reconversión acompañados de planes de viabilidad económica, como mucho tenías la opción de pasar de la mina para probar con unas oposiciones a la función pública (agentes rurales, guardias civiles, auxiliares administrativos, ...) o de irte a trabajar en el ladrillo. Ya ni siquiera eso. Ni el campo ni el turismo rural tampoco fueron ni son una alternativa suficiente.
Hace unos días escuché a miembros de Ecologistas en Acción evitando pronunciarse a favor de las protestas mineras. Para ellos el cierre de las minas no era una mala noticia, al prevalecer en su análisis el efecto beneficioso sobre el medio ambiente. Sí defendieron, como un brindis al sol, el derecho de las familias a vivir de un trabajo digno que no fuera el de la minería.
Bien, entiendo su postura, pero no la comparto. No defiendo el carbón, yo también quiero energías renovables ya. Sin embargo, sabiendo lo que sabemos, defender a los mineros no es defender la minería, sino la dignidad de unos trabajadores y sus famílias, el derecho a la subsistencia de diversas poblaciones que no tienen otra alternativa real a fecha de hoy, dándonos un tiempo -si hubiera la voluntad política- para encontrarla. Defender a los mineros es defender unos intereses comunitarios frente a los intereses de una corporación privada. Defender a los mineros es, probablemente, defender un entorno susceptible de ser recuperado frente a la degradación brutal de otros entornos más frágiles (Colombia).
Pero tampoco caigamos en una trampa fácil. El ecologismo no es el problema, sino parte de la solución. La minería no tiene futuro por más que prolonguemos su agonía. Unámonos, pues, ecologistas y mineros, y señalemos a nuestros verdaderos enemigos:
- ¿Quién tiene interés en finiquitar las minas asturianas, leonesas, turolenses?
- ¿Quién lo está llevando a cabo sin que le tiemble el pulso?
Si has respondido Goldman Sachs y Gobierno, respectivamente, procede ahora a preguntarte el porqué. La respuesta, de tan evidente, clama al cielo.

lunes, 25 de junio de 2012

Mobilització contra la MAT a Santa Coloma

 

A Santa Coloma de Gramenet, el col·lectiu ciutadà demana a Red Eléctrica Española (REE) que aturi els projectes previstos i que estudiï alternatives al pas de la MAT (xarxa de molt alta tensió, 400 quilovolts) per la ciutat mitjançant un consens social i institucional.

La declaració d'utilitat pública de la MAT, per part del Consell de Ministres del darrer 18 de novembre, implica l'eliminació de tràmits de tot tipus, entre d'altres els mediambientals. Un projecte que no respon a una necessitat contrastada indefectiblement, sinó als interessos econòmics del lobby elèctric. Així, si bé el mal menor seria l'aposta per una alternativa basada en estratègies de soterrament, allunyada dels nuclis d’habitants i evitant l’impacte mediambiental, la millor opció seria prescindir-ne.

La posició de l'editor d'aquest bloc és clara: No a la MAT. Sempre hi ha alternatives, i a Santa Coloma l'hem demostrat moltes vegades (Parc Europa, La Bastida, etcètera).

Per conèixer amb més detall el tema es pot llegit un article de Chema Corral.

Gràcies als amics Azagra i Pepònio pel seu cartell.

sábado, 16 de junio de 2012

Encuentro entre ACOLITE y AEAGRA

El pasado 13 de junio se realizó un encuentro entre representantes de dos asociaciones literarias muy distintas y muy afines a la vez. Por un lado la Associació Colomenca de Literatura (ACOLITE), que fue la anfitriona, por otro la Asociación de Escritores del Altiplano de Granada y Pozo Alcón de Jaen (AEAGRA). ACOLITE lleva 16 años difundiendo la literatura en Santa Coloma de Gramenet, desde todas sus vertientes, destacando como el gran eje dinamizador de múltiples iniciativas y proyectos. AEAGRA comparte esa vocación para con su ámbito de referencia, pero multiplicada por la extensión de una nómina de socios diseminada por la geografía de la emigración. De hecho, el núcleo central de su junta directiva reside en el área metropolitana de Barcelona. Sin embargo, AEAGRA ha logrado hacerse un nombre en pocos meses, recibiendo el reconocimiento institucional y popular en las comarcas del altiplano de Granada y tierras aledañas, y aprovechando con inteligencia y pasión las herramientas que ofrecen Internet y las redes sociales.
Fue una experiencia muy grata de la que no sólo va a quedar la amistad, sino que ya ha comenzado a dar sus frutos. Ambas entidades compartiremos enlaces y difundiremos notícias en nuestros blogs y espacios en la red. Además, la Llibreria del Carrer Major, sede del encuentro, podrá ofrecer a la venta material publicado por escritores de AEAGRA que no tenía distribución en Barcelona.


jueves, 10 de mayo de 2012

Adhesió al 12M15M Surt al carrer!


   

Els diversos col·lectius integrants del 15M convoquen una jornada de mobilització global per al dissabte 12 de maig. Comparteixo les "5 Raons de reivindicació" (negativa a més rescats dels bancs, l'habitatge digne i la dació en pagament, contra la reforma laboral, educació i salut públiques de qualitat, i la renda bàsica universal) que plantegen i em sumo a la convocatòria de manifestació.

La manifestació central a Catalunya tindrà lloc a les 18h a la Plaça de Catalunya de Barcelona.
Prèviament, en el marc de la convocatòria social de la jornada, el Moviment Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) convoca a la manifestació "per l'educació pública, cap retallada!". Serà a les 17h30' a Rambla de Catalunya/Ronda Universitat.

lunes, 30 de abril de 2012

ACOLITE enceta el cicle "Cita amb la literatura" amb Jezz Burning/Raquel Barco



Des de fa més de quinze anys l'Associació Colomenca de Literatura (ACOLITE) es dedica a impulsar i donar veu al treball dels escriptors i les escriptores locals, a més de difondre la creació literària des de totes les vessants (cursos de poesia, presentació de revistes i llibres forans, jurats, etcètera). Enguany, l'Associació ha apostat fort, entre d'altres moltes iniciatives del seu programa d'activitats, per un cicle de trobades de gran format anomenat “Cita amb la literatura”, del qual s'espera, en conveni amb la Regidoria de Cultura, que esdevingui una de les línies mestres per a la promoció del valor creatiu de la ciutat. La proposta s'organitza a l'entorn d'una trobada trimestral amb un escriptor/a local en companyia d’un autor/a reconegut de fora de la ciutat, i d'un crític literari. Aquestes trobades són obertes i tindran lloc a les sales d’actes de les biblioteques de Santa Coloma.
A Santa Coloma hi ha un gran planter d'escriptors i escriptores, de tot tipus i gèneres. Una part d'aquesta producció s'ha editat i distribuït abastament, copsant l'atenció de crítica i públic amb molt d'èxit en bona part dels casos. Aquest patrimoni s'ha de posar en valor, fomentant el coneixement i reconeixement des de la ciutadania colomenca, però també insistint en la difusió exterior del talent local.
La primera trobada està prevista per al dijous 3 de maig, amb la presència de l’escriptora colomenca Jezz Burning (Raquel Barco), supervendes en el gènere romàntic paranormal (saga Lycos, ed. Terciopelo) i el thriller (La raza número 4, ed. Roca) a tot l'àrea de parla hispànica, i de l'historiador i escriptor Jordi Nogués, autor de la saga Iroas, Hijos de los Dioses, a més del crític literari i guionista Miguel Ares. L’activitat és oberta al públic en general i tindrà lloc a les 20h. a la Biblioteca Central.

viernes, 27 de abril de 2012

Etnoescena 2012: ¡Bravísimo!


El jueves 26 de abril se inauguró el primer certamen Etnoescena organizado por el grupo colomense de teatro y de dinamizacion cultural Carro de Baco. Se trata de un festival internacional, que promueve la interculturalidad, ubicado en una ciudad en la que cohabitan más de ciento veinte nacionalidades diferentes y que se ha caracterizado por las constantes oleadas migratorias durante décadas. Transcurrirá del 26 al 29 de abril en el teatro Sagarra de Santa Coloma de Gramenet y se podrán ver espectáculos de danza, música, teatro, circo y audiovisual de procedencias dispares como Portugal, Índia, Países eslavos, Uruguay, Marruecos, Cataluña, Cantabria i Bulgaria.

Más allá de la información concreta y objetiva me gustaría transmitiros mi impresión personal. Difruté mucho del acto de presentación, con buena parte de los artistas que participan en la programación subiendo al escenario para permitirnos un anticipo de su propuesta, creo que de magnífica calidad y de enorme variedad. También quisiera felicitar al alumnado del Aula de Teatro Carro de Baco. Me divertí muchísimo y me emocionó ver el escenario completamente lleno de artistas y de público bailando al compás de Romaní Chavé para cerrar el acto.

¡Bravísimo! Espero que el festival se consolidé pese a la crisis y a la desidia e incomprensión de determinadas instancias. Ante los obstáculos he aquí talento, imaginación y buen humor a raudales.

Más información en: www.etnoescena.org y www.carrodebaco.com

viernes, 20 de abril de 2012

Ejemplar acuerdo de izquierdas en Andalucía

Me hago eco del acuerdo entre PSOE e IU en Andalucía para aplicar un programa político nítidamente de izquierdas, alternativo a las políticas encabezadas por Rajoy y a las que los propios socialistas han ejercido cuando han tenido que gobernar en solitario. El sello de Izquierda Unida es evidente, demostrando su capacidad para ejercer como alternativa de izquierdas con capacidad de gobierno y de compromiso. Mi enhorabuena a los andaluces y mi reconocimiento a toda la gente de IULV-Convocatoria por Andalucía.

Valga como muestra de su alcance el índice (si quieres leer las 75 páginas clica aquí). Atención especial merecen los 6 ejes que destaco en negrita:

1. El empleo, prioridad de la política andaluza.
- Acuerdo Económico y Social por el Empleo.
- Impulso a las políticas activas de empleo.
- Apuesta por la formación para el empleo.

2. Renovación de nuestra economía: hacia un modelo de desarrollo más sostenible y solidario. 
- Impulso de sectores estratégicos: Agroalimentario, Energías renovables. Industria Aeroespacial, Biotecnología.Construcción sostenible. Turismo.
- Políticas para la mejora del tejido productivo (Innovación, Internacionalización, Cultura emprendedora, etc).
- Creación de una entidad financiera pública, social y ética que contribuya a mejorar la financiación de las PYMES.
- Un sistema fiscal justo.
- Unas cuentas públicas responsables con la creación de empleo y el Estado del Bienestar.

3. Avanzar en Democracia.
- Transparencia, Participación Ciudadana y la Ética en el ejercicio de lo público
- Igualdad de género.
- Modernización de la administración pública para unos servicios públicos de calidad.
- Justicia, un servicio público ágil y de calidad.
- Ciudadanía responsable. Tercer Sector y Voluntariado.
- Medios de comunicación.

4. Sostenibilidad y cohesión territorial .
- Medio ambiente.
- Ordenación del territorio
- Desarrollo Rural,
- Infraestructuras.

5. Educación pública, democrática y de calidad.
- Una educación para todas las personas: el cimiento del futuro.
- El alumnado, el eje del sistema.
- El profesorado, la base del éxito.
- Universidad.

6. Defensa de nuestro sistema público de salud.
- Profesionales sanitarios.
- Orientación hacia la ciudadanía
- Eficiencia y sostenibilidad.

7. Andalucía diversa, inclusiva e integradora.
- Inclusión social.
- Dependencia.
- Igualdad en la diversidad
- Cooperación al desarrollo.

8. Andalucía para todas las personas en igualdad de oportunidades.
- Infancia.
- Juventud.
- Mayores.
- Personas con discapacidad.
- Vivienda.
- Cultura.
- Consumo.
- Deporte.
- Seguridad.

9. Andalucía diálogo corresponsable, serio y activo con el Gobierno de España desde la defensa del Estatuto de Autonomía para Andalucía.

10. Andalucía una región fuerte en Europa.

11. Compromisos Legislativos

miércoles, 11 de abril de 2012

Com afecten les retallades a l'ensenyament

L'emissora municipal de Premià de Mar, Ràdio Premià, em va convidar fa unes setmanes a participar en un programa especialment dedicat a com afecten les retallades a l'ensenyament. El programa en qüestió, Escoles, forma part de la graella de l'emissora des de fa uns anys i s'emet tots els dimecres entre les 12 i les 13h, amb el suport del Moviment Educatiu del Maresme. Aquest dimecres, 11 d'abril, s'ha concretat el monogràfic de les retallades i s'ha comptat amb mi per representar l'ensenyament secundari i amb dos mestres per representar l'escola pública i la privada concertada.
Tot i que hi ha referències a la realitat concreta de Premià de Mar, crec que s'han dit moltes coses  interessants. Si voleu escoltar el podcast heu d'enllaçar aquí.

lunes, 2 de abril de 2012

La nacionalización de General Motors en EE.UU.

Me hago eco de un artículo de Vicenç Navarro, reconocido Catedrático de Ciencias Políticas y Sociales de la Universidad Pompeu Fabra de Barcelona, publicado en enero de este año, del contenido del cual no tenía conocimiento, al igual que la inmensa mayoría de la opinión publica. Es algo similar a lo acontecido en Islandia, una revolución silenciosa que ha llevado al banquillo de los acusados a gobernantes y banqueros por haber arruinado el país, y que se ha silenciado por parte de los medios de comunicación al servicio del poder (es decir, por prácticamente todos). En este caso, Vicenç Navarro explica cómo se nacionalizó la potente y conocidísima compañía automobilística General Motors en EE.UU. para sacarla de la bancarrota, y cómo el efecto no ha podido ser más exitoso. En esencia, se trata de desmontar el tópico liberal que afirma que la privatización hace de las empresas públicas entes más eficientes.

El artículo en cuestión se puede leer pinchando aquí.

martes, 27 de marzo de 2012

29M: NO COMPRIS, REDUEIX EL CONSUM DOMÈSTIC

Aprofitem la jornada del dia 28 de març per fer les compres imprescindibles i no consumim productes de cap comerç que obri el dia 29. No es tracta de boicotejar el mitjà de subsistència de cap petit comerciant, sinó de fer entendre a qui obri que és ell qui està perjudicant els consumidors no solidarizant-se amb una protesta en contra d'una reforma laboral que perjudica greument als seus clients i a les seves famílies. Aquesta coherència ha de prevaldre encara amb més motiu amb les grans superfícies.

Es tracta d'exercir alhora una vaga de consum, no comprant, no contractant cap servei privat ni fent ús de serveis públics prescindibles. La reducció del consum d'aigua, gas, etcètera, també redundarà en l'èxit de la vaga.

I, per suposat, el dia 29 mobilitzem-nos i sortim al carrer a manifestar-nos.

Us deixo un muntatge que circula per Internet com a exemple de mala "plaxis". No hem de perdre el somriure!


miércoles, 21 de marzo de 2012

Dia mundial de la poesia 2012

Us enllaço un video publicat a youtube i al bloc de la Llibreria Carrer Major de Santa Coloma de Gramenet arran de la celebració del Dia mundial de la Poesia, en una iniciativa promoguda des de la llibreria i les Biblioteques públiques amb la participació d'autors de la ciutat. Hi recito un poema dedicat a Salvador Cabré, capellà del barri d'en Singuerlín durant el tardofranquisme, publicat al meu poemari Un corazón ignorante sólo bombea sangre.

Espero que us agradi.

jueves, 23 de febrero de 2012

Les mentides que ens expliquen i les veritats que ens amaguen

 

L'àrea Pública de CC.OO. ha publicat un document en defensa dels Serveis Públics que val la pena llegir i difondre. Es tracta d'un desplegable molt grat a la vista i fàcil d'entendre, amb el títol Les mentides que ens expliquen i les veritats que ens amaguen.

Reprodueixo el text i us enllaço el document.

LES MENTIDES QUE ENS EXPLIQUEN:

1a. Mentida: El deute públic és el causant de la crisi
Al  contrari.  El  deute  públic,  que  tampoc  és  tant  alt  si  el  comparem amb  els  d'Alemanya  i  França,  és  conseqüència  de  la  crisi.  Està motivat, per una banda, pels diners que l'Estat ha destinat a taponar els  forats  produïts  per  la  banca  i  també  dels  que  s'han  hagut  de dedicar  a  mitigar  les  situacions  originades  per  l'auge  salvatge  de l'atur, originat en bona part per l'esclat de la bombolla immobiliària i, per l'altra, per la dràstica disminució dels ingressos de l'Estat, a causa de  la  fallida  en  cadena  de  milers  d'empreses  que  no  reben  els préstecs bancaris.

2a. Mentida: No hi ha més opció que retallar
No  és  així.  Es  poden  augmentar  els  ingressos,  especialment  si  es persegueix amb eficàcia el frau fiscal. També es pot reduir la inversió militar, estalviar en medicaments donant prioritat als genèrics, reduir la despesa energètica i revisar els concerts amb centres educatius d'elit i les exempcions religioses. Les polítiques de retallades en els serveis  públics  obeeixen  a  una  opció  ideològica,  que  té  com  a objectiu  fonamental  la  seva  degradació,  asfixien.

3a. Mentida: Sobren empleats públics
La  realitat  demostra  el  contrari. Al  nostre  país,  hi  ha  6,5  empleats públics per cada 100 habitants, mentre que a la resta d'Europa hi ha 15.

4a. Mentida: Hi ha un excés de despesa pública
De cap manera. Aquest argument és una generalització injustificada, que amaga el malbaratament en  què  han  incorregut  algunes  administracions,  més preocupades per l'ostentació que per oferir uns serveis de  qualitat.  L'any  2010  la  despesa  pública  espanyola equivalia al 45% del PIB, 5,3 punts per sota de la mitjana dels 27 països de la Unió Europea. Pel que fa al capítol de personal, la majoria d'empleades i empleats públics són  mileuristes,  o  ni  tan  sols  arriben  a  aquesta  xifra  a final de mes. La despesa en educació (en % del PIB): a Catalunya: 3’2%, a Espanya: 4,5%, a Finlàndia: 6%. La mitjana a la OCDE: 5%.

5a. Mentida: L'oferta privada pot substituir la pública
Els qui defensen aquesta afirmació argumenten que el sector privatgestiona millor que el públic i resulta més barat. Res més allunyat de la  realitat.  La  crisi  ja  està  demostrant  els  perjudicis  de  les privatitzacions  sobre  els  professionals  i  els  usuaris.  La  empresa privada mai assumeix els serveis que no generen beneficis, perquè anteposen aquests últims a la qualitat dels mateixos.

LES VERITATS QUE ENS AMAGUEN

1a. Veritat: Hi ha altres sortides a la crisi
Per  descomptat.  Islàndia  és  l'evidència.  Fins  i  tot  el  mateix  FMI discrepa del fonamentalisme en l'austeritat imposat per la cancellera alemanya Angela Merkel. A CCOO proposem un Pacte per  a l'Ocupació  que  permeti  el  rellançament  de l'economia, contempli també una reforma fiscal i del sistema financer, un pacte de rendes i un   acord   per   regular   els   preus d'aliments     bàsics,     transport, habitatge,  electricitat  i  gas.  I, per    descomptat,    una    forta inversió   en   el   sector   públic, justament  l'opció  contrària  a  la  que postulen els governs neoliberals.

2a Veritat: Es poden incrementar els ingressos de forma justa i eficaç
La nostra fiscalitat és de les més regressives i  ineficaces  d'Europa.  Hi  ha  molt  marge  de maniobra per fer una reforma fiscal més justa i  que  asseguri  els  ingressos  necessaris  per sostenir  les  despeses  que  demana  una sortida  de  la  crisi  que  consolidi  l'Estat  de benestar.    Les    polítiques    i    inversions públiques  són  necessàries  per  sortir  de  la crisi; invertir en serveis públics és invertir en les persones.

3a  Veritat:  Els  serveis  públics  dinamitzen l'economia
Prova d'això és que, en aquells països amb un Estat de benestar més desenvolupat, el percentatge de persones que treballen per al sector públic augmenta. Aquest és el cas de Dinamarca, amb un 26%, el 22%  de  Suècia,  o  el  19%  de  Finlàndia.  Per  contra,  abusar  de  les retallades  en  els  serveis  públics  anul·la  una  font  de  creixement econòmic, prosperitat, ocupació, equilibri i cohesió social.

4a Veritat: Cal enfortir els serveis públics perdisminuir la desigualtat
Uns  serveis  públics  forts  són  l'única  garantia  d'uns  nivells  mínimsd'equitat  social.  Només  uns  serveis  públics  suficients  i  de  qualitat poden  assegurar  per  a  tota  la  ciutadania,  i  no  només  per  a  una minoria,  un  ensenyament  de  qualitat,  la  cura  de  la  nostra  salut,  la millora de les condicions mediambientals, la seguretat ciutadana, la mobilitat,  la  informació,  la  justícia,  la  cultura...  i  uns  sistemes  de protecció social que atenguin els més desfavorits i satisfacin les seves necessitats bàsiques.

5a Veritat: No hem de deixar als nostres fills una societat pitjor que la que rebem
La trajectòria lineal del progrés social està en seriós perill de trencar-se en la generació dels nostres fills i les dels seus descendents, en negar-se'ls una feina estable, uns ingressos bàsics per gaudir d'una vida digna i un futur de prosperitat. Aquesta ruptura intergeneracional  constitueix  un  vergonyós  retrocés  històric  que  no
hem de consentir.

viernes, 10 de febrero de 2012

Ya tenemos otro "Perejil" para despistar al personal

El orgullo patrio está ofendido porque los guiñoles franceses han hecho mofa de nuestros ases del deporte Contador, Nadal, etcétera. El gobierno no ha perdido la ocasión de quejarse ante la gabachada por un trato tan denigrante e impropio, practicando de paso un populismo nacionalista tan rancio y patético como el la época Aznar y la machada de la isla de Perejil.
Mientras una buena parte de la Nación se indigna y clama junto a su gobierno por el buen nombre del deporte patrio, por otro lado nuestros jueces machacan a Garzón y abren los barrotes de la jaula Gurtel, y Rajoy y sus ministros afilan la hoja de la navaja para cercenar los derechos laborales de raíz y definitivamente.
Será que no soy un buen español, porque las gracietas de los guiñoles me parecen inocuas, pero, sobre todo, no debo de serlo puesto que lo que me indigna es la negra imagen que nuestra Justicia proyecta hacia el exterior, y la desfachatez de nuestros gobernantes diciendo una cosa fuera y la contraria dentro sin que se les caiga la cara de vergüenza.
A mí, el perejil, en los guisos. En este punto no tengo recato en declararme patriota.

lunes, 6 de febrero de 2012

Bandas de aquí y ahora, IV: Mansilla y Los Espías


Mi bien amada Radio 3 me nutre el espíritu y la mollera desde hace más de treinta años, casi desde que se creó y yo descubrí que.... Bueno, esta parte mejor la dejamos correr. No hace demasiado que me atizó en las sienes con la propuesta del escritor y dramaturgo barcelonés Fernando Mansilla y los músicos Luis Navarro y Javier Mora. Juntos forman Mansilla y los Espías, una propuesta fascinante que mezcla muchos géneros a la vez: concierto, spoken word, recital poético, hip hop… Su idea es conectar música y palabra de forma innovadora y experimental, dando como resultado diferentes experiencias que han cuajado finalmente en la grabación, producción y edición de Literatura de Baile (2011).
Espero que llegue el reconocimiento que sin duda merecen estos tres veteranos de la escena sevillana que recomiendo fervientemente. No dudéis en escuchar y leer -e incluso descargar bajo licencia Creative Commons- sus trabajos desde su web.

jueves, 2 de febrero de 2012

¡Cuánta hipocresía!

Llevo días sin escribir nada, pero es que no me sale otra cosa que exabruptos...  ¡Cuánta hipocresía! ¡Cuánta imbecilidad!... Ya no me puedo contener...

Mario Monti, el primer ministro italiano, el hombre al que pusieron los poderes financieros al frente del gobierno cuando perdieron la confianza en Berlusconi, se nos ha destapado con una frase para enmarcar: "Los jóvenes tienen que acostumbrarse a la idea de que no tendrán un puesto fijo de trabajo para toda la vida. Por otra parte, digamos la verdad, qué monotonía tener un puesto fijo para toda la vida. Es más bonito cambiar y tener desafíos".

Pura desfachatez. Hace años que los jóvenes se han acostumbrado a la idea de que no tendrán un puesto de trabajo fijo. Hasta se han acostumbrado a la idea de que, si trabajan, tampoco tendrán un salario digno,  ni siquiera una mínimas condiciones laborales.

Señor Monti, si tanto le aburren los puestos fijos para toda la vida, ¿por qué aceptó ser nombrado senador vitalício en su momento? ¿Por qué no se va usted, y todos los de su calaña, a tomar el viento y dejan que tomen las riendas jóvenes dispuestos a asumir desafíos? Seguro que no faltarán.