Santa Coloma va créixer amb moltes carències
estructurals, no ha tingut gaire temps per consolidar-se, i la crisi l’ha atacat amb fúria. Com és que ha
fructificat un planter d’escriptors i escriptores tan nodrit en aquestes
circumstàncies? La resposta és complexa, però es poden apuntar alguns factors
que ho explicarien.
Una primer apunt passa per la reivindicació de
la feina dels pioners. Normalitzar la ciutat significava també apostar per la
cultura, i els primers governs municipals de la democràcia s’hi van posar,
afegint el seu potencial amb el de moltes persones que ja ho havien entomat des
de la societat civil. Quan es repassa el llistat d’autors i autores amb obra
publicada -més d’un centenar-, un bon nombre es va estrenar en aquells temps
difícils, bastint els fonaments del que s’ha esdevingut més tard.
Un segon apunt ha de fer referència a la
generació de colomencs i colomenques nascuts durant els anys del Baby boom, educats ja en la transició o
en plena democràcia i amb accés a estudis mitjans i superiors , amb la
possibilitat d’aprendre el català. Per primer cop, els fills i filles de la
classe treballadora tenien accés a un món reservat per a la burgesia. Aquest
grup va poder gaudir molt més de la cultura, va poder ser més creatiu i va
eclosionar en molts camps artístics: literatura, música, arts plàstiques,
etcètera. I ho ha va fer orgullós de les seves arrels.
El tercer factor a considerar és el del
compromís de persones concretes amb la tasca literària, amb un afany gairebé
militant i des de diferents àmbits. Una vocació que ha estat compatible amb
l’afany de “fer ciutat”, creant xarxes de col·laboració i projectes
col·lectius. El sorgiment de l’Associació Colomenca de Literatura, fa disset
anys, respon a aquesta realitat.
El quart factor, i el més determinant en el
nostre present, és el derivat dels avenços tecnològics. L’edició i impressió
digitals s’han abaratit fins el punt de permetre que qualsevol persona publiqui
un llibre. La sensibilitat literària de molta gent ha trobat aquí una sortida
per expressar-se públicament. Si observem el llistat de novetats, més de la
meitat són obres autoeditades o coeditades. Això ha estat molt positiu, ha
pluralitzat l’oferta, les veus i els estils. L’únic risc d’aquesta pràctica és
el de donar la imatge que tot s’hi val. Si bé tothom té el dret de publicar, no
tot és publicable. No és el cas del que he pogut llegir, però convé
advertir-ne.
A Santa Coloma ha anat reeixint la literatura.
Per a que aquest fenomen perduri, ens cal seguir treballant amb il·lusió, amb
talent, i amb complicitat.
Publicat al número 95 de El Mirall
Publicat al número 95 de El Mirall
No hay comentarios:
Publicar un comentario