martes, 23 de abril de 2013

A Santa Coloma floreix la literatura

Quan arriba el dia de Sant Jordi  i a una ciutat com la nostra trobes un aparador amb una vintena de llibres generats a casa, la primera reacció és la sorpresa. Joiosa, però sorpresa!
Santa Coloma va créixer amb moltes carències estructurals, no ha tingut gaire temps per consolidar-se, i  la crisi l’ha atacat amb fúria. Com és que ha fructificat un planter d’escriptors i escriptores tan nodrit en aquestes circumstàncies? La resposta és complexa, però es poden apuntar alguns factors que ho explicarien.
Una primer apunt passa per la reivindicació de la feina dels pioners. Normalitzar la ciutat significava també apostar per la cultura, i els primers governs municipals de la democràcia s’hi van posar, afegint el seu potencial amb el de moltes persones que ja ho havien entomat des de la societat civil. Quan es repassa el llistat d’autors i autores amb obra publicada -més d’un centenar-, un bon nombre es va estrenar en aquells temps difícils, bastint els fonaments del que s’ha esdevingut més tard.
Un segon apunt ha de fer referència a la generació de colomencs i colomenques nascuts durant els anys del Baby boom, educats ja en la transició o en plena democràcia i amb accés a estudis mitjans i superiors , amb la possibilitat d’aprendre el català. Per primer cop, els fills i filles de la classe treballadora tenien accés a un món reservat per a la burgesia. Aquest grup va poder gaudir molt més de la cultura, va poder ser més creatiu i va eclosionar en molts camps artístics: literatura, música, arts plàstiques, etcètera. I ho ha va fer orgullós de les seves arrels.
El tercer factor a considerar és el del compromís de persones concretes amb la tasca literària, amb un afany gairebé militant i des de diferents àmbits. Una vocació que ha estat compatible amb l’afany de “fer ciutat”, creant xarxes de col·laboració i projectes col·lectius. El sorgiment de l’Associació Colomenca de Literatura, fa disset anys, respon a aquesta realitat.
El quart factor, i el més determinant en el nostre present, és el derivat dels avenços tecnològics. L’edició i impressió digitals s’han abaratit fins el punt de permetre que qualsevol persona publiqui un llibre. La sensibilitat literària de molta gent ha trobat aquí una sortida per expressar-se públicament. Si observem el llistat de novetats, més de la meitat són obres autoeditades o coeditades. Això ha estat molt positiu, ha pluralitzat l’oferta, les veus i els estils. L’únic risc d’aquesta pràctica és el de donar la imatge que tot s’hi val. Si bé tothom té el dret de publicar, no tot és publicable. No és el cas del que he pogut llegir, però convé advertir-ne.
A Santa Coloma ha anat reeixint la literatura. Per a que aquest fenomen perduri, ens cal seguir treballant amb il·lusió, amb talent, i amb complicitat.

Publicat al número 95 de El Mirall

No hay comentarios:

Publicar un comentario