Les tisores de les retallades pressupostàries no han obviat l'àmbit de la cultura. Si la crisi econòmica ha estat motiu -i excusa perfecta per a alguns- per a la imposició de polítiques restrictives a l'entorn dels serveis públics bàsics per a la ciutadania, com ara educació i sanitat, que no minvessin les partides institucionals destinades a cultura era impensable. Per tant, aviso que, de les línies que seguiran, no se n'esperi una crítica airada.
A Santa Coloma la tisorada ha estat significativa en termes percentuals. I el més pelut no és que no es pugui anar a demanar ajut a mamà administració, sinó que les tietes del món comercial i empresarial tampoc no estan per romanços. Si bé sempre han estat temps dolents per a la lírica, com deia una cançó, ara venen maldades de mena. Per sort, la gent de la cultura a Santa Coloma està acostumada a bregar amb dificultats.
És possible que una part de l'opinió pública no sigui conscient del que significa minvar els recursos disponibles per a la cultura. Però hi ha una metàfora de l'escriptor Vicenç Llorca que posa en valor la cultura com a “urbanisme de l'ànima”. Quan diu que, per a una ciutat, els poemes són tan importants com els carrers, no només juga amb les hipèrboles. La cultura enriqueix al ciutadà, els fa més lliure i conscient, i l'integra molt més en la col·lectivitat entesa com a comunitat vital, com un conjunt d'éssers amb expectatives no només materials.
Les crisis han de servir per replantejar-se coses. Les polítiques culturals a casa nostra no han de ser menys ambicioses, sinó més acurades. És un moment per analitzar què s'ha fet bé i què no, per a que no es repeteixi. És un moment per innovar amb propostes de baix risc econòmic, però de raonable expectativa qualitativa. La recepta és la sostenibilitat, afermar accions que perdurin en el temps. En aquest sentit, el foment del talent de la pròpia ciutat és una trinxera irrenunciable. I, des del meu punt de vista, la creació i la difusió de la nostra literatura constituiria una de les més clares línies estratègiques de les polítiques culturals de present i de futur. “Santa Coloma, ciutat de llibres” seria un eslògan barat en aquests temps de crisi, i un valor segur ara i sempre.
A Santa Coloma la tisorada ha estat significativa en termes percentuals. I el més pelut no és que no es pugui anar a demanar ajut a mamà administració, sinó que les tietes del món comercial i empresarial tampoc no estan per romanços. Si bé sempre han estat temps dolents per a la lírica, com deia una cançó, ara venen maldades de mena. Per sort, la gent de la cultura a Santa Coloma està acostumada a bregar amb dificultats.
És possible que una part de l'opinió pública no sigui conscient del que significa minvar els recursos disponibles per a la cultura. Però hi ha una metàfora de l'escriptor Vicenç Llorca que posa en valor la cultura com a “urbanisme de l'ànima”. Quan diu que, per a una ciutat, els poemes són tan importants com els carrers, no només juga amb les hipèrboles. La cultura enriqueix al ciutadà, els fa més lliure i conscient, i l'integra molt més en la col·lectivitat entesa com a comunitat vital, com un conjunt d'éssers amb expectatives no només materials.
Les crisis han de servir per replantejar-se coses. Les polítiques culturals a casa nostra no han de ser menys ambicioses, sinó més acurades. És un moment per analitzar què s'ha fet bé i què no, per a que no es repeteixi. És un moment per innovar amb propostes de baix risc econòmic, però de raonable expectativa qualitativa. La recepta és la sostenibilitat, afermar accions que perdurin en el temps. En aquest sentit, el foment del talent de la pròpia ciutat és una trinxera irrenunciable. I, des del meu punt de vista, la creació i la difusió de la nostra literatura constituiria una de les més clares línies estratègiques de les polítiques culturals de present i de futur. “Santa Coloma, ciutat de llibres” seria un eslògan barat en aquests temps de crisi, i un valor segur ara i sempre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario