Lectura a la presentació del número 12 de Paralelo Sur

La darrera entrada de l'any la reservo a la meva lectura a la presentació del número 12 de la revista literària Paralelo Sur. L'acte va tenir lloc al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet i vaig tenir el gust de compartir escenari amb molts amics i amigues carregats de talent. Aquest número està dedicat a la Memòria Històrica i vaig aportar-hi el meu granet de sorra amb un relat breu amb el títol de Hombres de Ons.

Feliç 2015

Literatura y memoria, 28 de novembre al Sagarra

El dia 28 de novembre, a les 21h, tindré el plaer de participar en la presentació del número 12 de la revista Paralelo Sur. L'acte s'esdevindrà al teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet, i, conjuntament amb un bon grapat d'escriptors i escriptores de la ciutat, hi llegirem alguns textos publicats en un exemplar que dedica el seu espai central a la Literatura i la Memòria Històrica. Carlos Quesada, del grup Lauta, dirigirà l'espectacle teatral creat a tal efecte.

Us enllaço la portada i unes imatges del meu recital de l'any passat en la presentació de l'anterior número de Paralelo Sur.

Entrevista en rebelion.org (parte II)

Salvador López Arnal, profesor en la UNED y en el IES Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet, y colaborador de la revista El viejo topo, me ha entrevistado en www.rebelion.org con motivo de la presetación de Federalistes d'Esquerres en Santa Coloma. Se acaba de publicar la segunda parte de la misma.

Leer la nueva entrega de la entrevista.

Leer la primera.

Recull de la presentació de Federalistes d'Esquerres a Santa Coloma

El passat 14 d'octubre, Federalistes d'Esquerres (FdE) es va presentar a Santa Coloma de Gramenet amb molt d'èxit. El web de FdE en fa una ressenya i enllaça amb diversos mitjans locals que se'n van fer ressó.
La sala d'actes de la Biblioteca Singuerlin es va omplir per escoltar les intervencions d'en Joan Botella, vicepresident de FdE i degà de la Facultat de Ciències Polítiques de la UAB; Laura Freixas, escriptora; i Carme Valls-Llobet, vicepresidenta de FdE. A l'acte es va convidar a prendre la paraula a la Núria Parlon, alcaldessa de la ciutat i diputada al Parlament de Catalunya. Un servidor també va poder intervenir-hi, a més de presentar-lo i conduir-lo.

 
 

Entrevista en rebelion.org (parte I)

Salvador López Arnal, profesor en la UNED y en el IES Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet, y colaborador de la revista El viejo topo, me ha entrevistado en www.rebelion.org con motivo de la presetación de Federalistes d'Esquerres en Santa Coloma.

A lo largo de la entrevista repasamos la situación política en Cataluña. El tema ha dado como para hacer dos entregas, el siguiente en la próxima semana.

Leer entrevista.

Presentació de Federalistes d'Esquerres a Santa Coloma de Gramenet

Si les enquestes reflecteixen amb encert el que pensa la majoria de la societat, el federalisme ha de ser la solució per a l'impasse que ens obliguen a viure recentralitzadors i independentistes.

És que n'estem convençuts hem de difondre-ho, per això el proper dia 14 d'octubre tindré l'honor i la responsabilitat de presentar Federalistes d'Esquerres a la nostra ciutat. Serà a la Biblioteca Salvador Cabré-Singuerlín a les 19h30'. Acompanyar la taula de convidats serà també tot un plaer.
 

El vector Podemos i Catalunya

La irrupció de Podemos està configurant una nova cartografia política. Més enllà dels resultats consolidats a les eleccions al Parlament europeu, no hi ha cap enquesta que no apunti uns resultats excel·lents per a la formació liderada per Pablo Iglesias. Podemos ha esdevingut una magnitud influent en les dinàmiques socials i aspira a incrementar aquesta influència fins el punt de determinar-les en un futur no gaire llunyà. Ras i curt: Podemos aspira a exercir el poder.

El nom de la formació reprodueix el missatge optimista que va dur Obama a la presidència dels EUA: “Yes we can”. L'hipotètic triomf de Podemos seria, així, l'expressió d'una majoria social que s'hauria afartat de la política tradicional i hauria trobat l'eina indispensable per fer tombar el status quo. Podemos, per tant, disputaria les properes fites electorals tant a partits de dretes com d'esquerres, emprant un missatge entenedor i un mitjà atractiu. Podemos seria el partit de la il·lusió.

Crec que fins aquí no he fet cap crítica del nou partit -que ho serà d'una manera estructurada a partir del mes d'octubre-, sinó una anàlisi somera de la realitat. I, de crítiques, tampoc no en faré tot seguit. El que m'agradaria tractar és un conjunt de reflexions que l'efecte Podemos m'ha generat, i més en el context concret de Catalunya.

Podemos va obtenir un 4'7% dels vots catalans a les eleccions del maig, el percentatge més baix de totes les comunitats autònomes. Tanmateix, els sondejos posteriors atorguen la segona posició en intenció de vot a aquesta formació, en el cas d'unes eleccions generals, i la quarta en el cas d'unes eleccions autonòmiques. D'acord, les enquestes només indiquen una tendència, però aquesta és fa evident, oi? Alhora, hi ha una dada molt interessant: Podemos és, hores d'ara i malgrat el seu curt bagatge temporal a Catalunya, una força política amb més militància que ERC, més de 13000 persones (tot i que s'ha de dir que no cal pagar una quota). Podemos inquieta a banda i banda de l'espectre polític: frenaria a les CUP i Ciutadans, i restaria al PSC i ICV-EUiA.

Si ens fixem en els seus resultats a l'àrea metropolitana de Barcelona, observem que el maig va doblar els percentatge mitjà a diversos municipis (10,2 a Ripollet, per exemple). Hem de deduir que l'aparició de possibles candidatures de Podemos a les eleccions municipals també sacsejaria els consistoris d'unes ciutats on hi viu gairebé la meitat de la població catalana (a banda del que passi a Barcelona amb Guanyem). De fet, aquest apunt està en línia amb el que passaria en el conjunt de l'Estat tenint en compte quin és el perfil del votant de Podemos. Tanmateix, és poc probable que Podemos es presenti de manera generalitzada a les eleccions municipals, doncs el risc d'una infiltració a les llistes d'individus aprofitats és molt alt.

Pablo Iglesias és conscient del seu potencial. El seu discurs ha dotat una part important de l'espectre social que va simpatitzar amb el moviment 15-M d'una veu i un rostre mediàtics amb els quals identificar-se i, el que finalment compta, votar-lo. A partir d'aquí, la nova estrella ha generat un efecte d'atracció gravitacional que l'empeny a créixer i a disputar el centre del sistema amb els “vells” astres. L'aposta és alta, i algú haurà de perdre-hi.

A Podemos saben que a Catalunya s'hi juguen molt (com gairebé tothom). Un posicionament contrari a l'anomenat Dret a decidir minvaria la seva credibilitat com a defensors d'un radicalisme democràtic marca de la casa. Tanmateix, una deriva cap a l'independentisme per part dels Cercles catalans els podria restar atractiu a la resta de l'Estat. Nogensmenys, Podemos no voldria renunciar als escons en joc de la circumscripció de Barcelona en el marc d'unes eleccions generals (31 dels 350 seients del Congrés dels Diputats).

Si es celebrés la consulta del 9-N què faria Podemos? La resposta és que s'organitzaria un debat al si dels Cercles sense consignes de la direcció. Ara bé, una formació encapçalada per una figura com Iglesias, qui ha dit per activa i per passiva que que no vol la separació de Catalunya, probablement decantaria el gruix dels seus seguidors cap a un SÍ-NO. Crec que la seva opinió seria determinant més enllà de cap discussió interna.

Pablo Iglesias concep Espanya com una realitat plurinacional des d'una òptica republicana. És a dir, ideològicament juga en el camp del republicanisme federal. Si arribés al poder, el podríem comparar amb una mena de Pi i Margall del segle XXI? Però, alhora, viuria Podemos, i amb ells tot el país, un fenomen similar al que va patir el Partit Republicà Democràtic Federal, quan, un cop es va proclamar la Primera República Espanyola, les organitzacions dels “cantons” van desobeir la nova legalitat i van engegar una insurrecció que va posar la República contra les cordes?

Sembla improbable, però no impossible. Recentment, mentre a Podemos s'organitzava un Cercle federalista, a llocs com Mataró el Cercle local s'apuntava a una marxa de torxes per la independència.

En definitiva, la influència de Podemos és un vector a considerar seriosament en els àmbits de l'opinió i dels comportaments col·lectius presents i futurs. L'efecte regenerador és el seu primer i inqüestionable èxit. El final d'aquesta història, però, no està escrit.