domingo, 29 de mayo de 2011

De la Burbuja Inmobiliaria a la Crisis (por Aleix Saló)

Aquests dies de mobilització dels "indignats" estan servint per revifar molts dels materials divulgatius que han estat penjats a la xarxa des de fa temps. Hi ha un video en concret, a YouTube, que ha superat el milió de visites i que destaca per la seva qualitat. És aquest:

viernes, 20 de mayo de 2011

Què passa si no votes?

Sembla que és cert allò de que Àfrica comença als Pirineus, però no en el sentit pejoratiu amb el que es lamentaven els regeneracionistes de finals del segle XIX i principis del XX, sinó amb el sentit més positiu possible si s'observen les semblances dels moviments de protesta popular esdevinguts a Tunis o Egipte i el que s'ha esdevingut a Espanya aquests darrers dies.
Estic fascinat i combrego amb el moviment. És molt plural, però aparca les divergències per centrar-se en allò important: el rebuig a les polítiques de claudicació davant la inmoralitat més absoluta que impera en el món, a mans dels especuladors. I és cert que la democràcia està minvada per diferents raons, però discrepo d'aquells que no creuen en el valor del vot. Encara que no es voti hi ha a qui s'ajuda a guanyar o a perdre. Inclús si es vota en blanc s'afavoreix a algú en detriment d'un altre.
El diari Público ha penjat un video procedent del País Valencià que il·lustra aquest error de percepció. L'enllaço aquí.

martes, 17 de mayo de 2011

A Santa Coloma, fem un pas endavant!


S'acosta la data de les eleccions municipals i no vull deixar passar l'oportunitat de demanar a les colomenques i els colomencs que el dia 22 facin "un pas endavant". Són moltes coses les que estan en joc, però no m'estendré a detallar-les, només us remetré a l'enllaç de la meva candidatura a Santa Coloma de Gramenet.
D'latra banda, aprofito per destacar que el popular dibuixant i historitista Carlos Azagra (El Jueves) ha fet un cartell per a la campanya d'ICV-EUiA a Santa Coloma de Gramenet. Són molts anys de relació amb la ciutat, sempre compromés amb mil i una causes, i, a més de donar-li les gràcies pel seu suport, vull també reivindicar la seva figura. Moltes gràcies per tot plegat, amic Azagra.

sábado, 14 de mayo de 2011

Mobilitza't el cap de setmana del 14 i 15 de maig

Mobilitza't aquest cap de setmana contra les retallades i per una democràcia real!

Des d'aquest bloc m'afegeixo a fer una crida enèrgica i decidida al conjunt de la societat catalana perquè es rebel·li contra les retallades socials que volen imposar-nos i, més concretament, a participar activament a la manifestació unitària convocada el proper dia 14 de maig a la ciutat de Barcelona, amb sortida des de la Plaça de Catalunya a les 11h. Pots llegir el Manifest a diferents punts de la xarxa, per exemple aquí.

D'altra banda, una plataforma formada preferentement per joves aturats o en precari ha convocat concentracions a tot l'Estat per al 15 de maig amb el lema "Democracia Real YA. No somos mercancía en manos de políticos y banqueros" (http://democraciarealya.es/). Es tracta d'una iniciativa molt interessant que, superant els marcs més tradicionals d'acció col·lectiva, pot traduïr la indignació en una lluita productiva contra les propostes de sortida regressiva de la crisis que ens volen imposar. Les dades de la concentració a Barcelona les trobaràs aquí.

miércoles, 11 de mayo de 2011

INDIGNEU-VOS!, de Stéphane Hessel

Editorial Destino, Barcelona, març de 2011. 64 pàgines. 5 euros


Resulta irresistible no dedicar aquesta secció literària a un fenomen editorial que és molt més que això, sent una crida a una societat civil resignada i apàtica davant la situació del present. Un llibret publicat primerament a França, on va vendre més d'un milió d'exemplars en només tres mesos, i que s'ha escampat com la pólvora arreu. No n'hi ha per menys!
L'autor, Stéphane Hessel, és un home de 93 anys d'arrels jueves, que va combatre el nazisme des de la Resistència, que va sobreviure als camps de concentració gràcies a una providencial fuga, que va participar en la redacció de la Declaració Universal dels Drets Humans el 1948 (n'és l´únic redactor que encara és viu) com a diplomàtic al servei del govern francès, i que no ha deixat de reivindicar els drets de les minories oprimides o discriminades ni un sòl dia de la seva vida. Va conèixer de primera mà el millor i el pitjor del segle XX i, quan potser ni ell mateix no esperava altra cosa que una fi discreta a una vida intensa, la injustícia del present segle XXI, rendit al poder dels diners, de l'egoisme i del cinisme més descarat, l'ha dut un altre cop a la primera línia de batalla. “En aquest món hi ha coses insuportables”, diu, “mai els servidors de Don Diner es situaren tan alt en les màximes esferes de l'Estat”.
Indigneu-vos! es llegeix en molt poca estona i s'assimila íntegrament. Hessel creu que vivim sota una nova forma de dictadura mercantil que ens exigeix fer un pas al front. Recorda els motors de la seva antiga lluita, la indignació davant la barbàrie nazi i la creença en un món més igualitari, i com aquests van fer possible la victòria i la reconstrucció d'una Europa devastada que, tot i així, va ser capaç de desenvolupar un estat del Benestar que, hores d'ara, s'està trinxant sense misericòrdia. Es pregunta què ha canviat i què s'ha de fer. I la resposta és que els valors socials s'han pervertit, i que la ciutadania els ha de restituir, ningú altre no ho farà. El llibre no analitza causes ni descriu efectes amb profusió, es limita a posar en solfa el que hi ha, el que es viu quotidianament; allò que, de tan evident, sembla mentida que no ens faci esclatar de ràbia. Per això exclama -i ens reclama- que ens indignem, i ens fa intuir que la conclusió de tot plegat no ha de ser sinó l'esclat d'una rebel·lió cívica; una “insurrecció pacífica”, diu, que ens alliberi del dictat dels mitjans de comunicació de masses com a transmissors dels valors dominants, i que rellevi la casta política dirigent en defensa dels autèntics drets de l'ésser humà, aquells que ell va veure plasmats des del primer esborrany d'una Declaració que avui fa aigües la miris des d'on la miris. Hessel posa exemples de com hi ha causes justes que han inspirat grans personatges com Nelson Mandela o Martin Luther King, o com ell mateix ha superat qualsevol contradicció -recordem les seves arrels- per defensar les reivindicacions palestines al davant de les pretensions de l'estat d'Israel. No ha escrit, per tant, cap manual revolucionari, ni tan sòls cap pamflet doctrinari en un sentit ideològic. La militància de Indigneu-vos! va més enllà de la pròpia militància de l'autor, és la reivindicació del compromís de les bones persones contra la injustícia i el conformisme.
Els mèrits literaris del llibre no són pas el seu punt fort. No hi ha cap pretensió per part de l'autor ni de l'editorial que originàriament el va publicar per fer de l'obra cap referent en el món de les lletres. La seva finalitat la compleix amb escreix des del punt de vista literari. De fet, l'afany divulgador ha prevalgut sobre qualsevol altre consideració, inclosa la del possible negoci derivat de l'èxit de vendes assolit.
Les versions castellana i catalana han estat prologades per José Luis Sampedro, escriptor i economista, un altre veterà de mil batalles, aquestes a casa nostra i contra una altra dictadura. Ambdós van néixer el 1917, l'any de la Revolució Russa. No deixa de sobtar que, amb tot el que ha plogut durant tantes i tan intenses dècades, siguin dos ancians que han fet el camí de tornada vàries vegades, els qui ens hagin de tocar el crostó. Tanmateix, tant el missatge com el to són esperançadors, i la confiança en el jovent és una màxima expressada i repetida al llarg del llibre amb tanta contundència com l'al·legat del títol. Indigneu-vos!

Publicat a la Revista del Taxi, número 194, la primavera de 2011

domingo, 1 de mayo de 2011

Bandas de aquí y ahora, I: PONY BRAVO

Lo prometido es deuda, así que vamos a empezar a colgar una serie de entradas dedicadas a los grupos españoles que más me están gustando en estos últimos tiempos. La primera banda es Pony Bravo, de Sevilla, que autoedita su material a través de El Rancho, junta al de su banda paralela llamada Fiera. Ellos se lo guisan y ellos se lo comen: si quieres comprar los discos, bien; si los quieres descargar por la cara en mp3, también.
Creo que la música de Pony Bravo es de lo más interesante que se está haciendo,  original y alternativa de veras, lena de influencias y matices pasados por el tamiz creativo y de imaginación desbordante de sus componentes. Encontraréis referencias más concretas en sus páginas de Facebook y Myspace. Resumo: surgieron en 2006 y tuvieron reconocimiento a partir de su primer largo “Si bajo de espalda no me da miedo (y otras historias)”. En 2010 han publicado "Un gramo de fe", disco que les confirma en la vanguardia musical nacional. Un botón de muestra:



¿Los "Doors del siglo XXI"?