Editorial Destino, Barcelona, març de 2011. 64 pàgines. 5 euros
Resulta irresistible no dedicar aquesta secció literària a un fenomen editorial que és molt més que això, sent una crida a una societat civil resignada i apàtica davant la situació del present. Un llibret publicat primerament a França, on va vendre més d'un milió d'exemplars en només tres mesos, i que s'ha escampat com la pólvora arreu. No n'hi ha per menys!
L'autor, Stéphane Hessel, és un home de 93 anys d'arrels jueves, que va combatre el nazisme des de la Resistència, que va sobreviure als camps de concentració gràcies a una providencial fuga, que va participar en la redacció de la Declaració Universal dels Drets Humans el 1948 (n'és l´únic redactor que encara és viu) com a diplomàtic al servei del govern francès, i que no ha deixat de reivindicar els drets de les minories oprimides o discriminades ni un sòl dia de la seva vida. Va conèixer de primera mà el millor i el pitjor del segle XX i, quan potser ni ell mateix no esperava altra cosa que una fi discreta a una vida intensa, la injustícia del present segle XXI, rendit al poder dels diners, de l'egoisme i del cinisme més descarat, l'ha dut un altre cop a la primera línia de batalla. “En aquest món hi ha coses insuportables”, diu, “mai els servidors de Don Diner es situaren tan alt en les màximes esferes de l'Estat”.
Indigneu-vos! es llegeix en molt poca estona i s'assimila íntegrament. Hessel creu que vivim sota una nova forma de dictadura mercantil que ens exigeix fer un pas al front. Recorda els motors de la seva antiga lluita, la indignació davant la barbàrie nazi i la creença en un món més igualitari, i com aquests van fer possible la victòria i la reconstrucció d'una Europa devastada que, tot i així, va ser capaç de desenvolupar un estat del Benestar que, hores d'ara, s'està trinxant sense misericòrdia. Es pregunta què ha canviat i què s'ha de fer. I la resposta és que els valors socials s'han pervertit, i que la ciutadania els ha de restituir, ningú altre no ho farà. El llibre no analitza causes ni descriu efectes amb profusió, es limita a posar en solfa el que hi ha, el que es viu quotidianament; allò que, de tan evident, sembla mentida que no ens faci esclatar de ràbia. Per això exclama -i ens reclama- que ens indignem, i ens fa intuir que la conclusió de tot plegat no ha de ser sinó l'esclat d'una rebel·lió cívica; una “insurrecció pacífica”, diu, que ens alliberi del dictat dels mitjans de comunicació de masses com a transmissors dels valors dominants, i que rellevi la casta política dirigent en defensa dels autèntics drets de l'ésser humà, aquells que ell va veure plasmats des del primer esborrany d'una Declaració que avui fa aigües la miris des d'on la miris. Hessel posa exemples de com hi ha causes justes que han inspirat grans personatges com Nelson Mandela o Martin Luther King, o com ell mateix ha superat qualsevol contradicció -recordem les seves arrels- per defensar les reivindicacions palestines al davant de les pretensions de l'estat d'Israel. No ha escrit, per tant, cap manual revolucionari, ni tan sòls cap pamflet doctrinari en un sentit ideològic. La militància de Indigneu-vos! va més enllà de la pròpia militància de l'autor, és la reivindicació del compromís de les bones persones contra la injustícia i el conformisme.
Els mèrits literaris del llibre no són pas el seu punt fort. No hi ha cap pretensió per part de l'autor ni de l'editorial que originàriament el va publicar per fer de l'obra cap referent en el món de les lletres. La seva finalitat la compleix amb escreix des del punt de vista literari. De fet, l'afany divulgador ha prevalgut sobre qualsevol altre consideració, inclosa la del possible negoci derivat de l'èxit de vendes assolit.
Les versions castellana i catalana han estat prologades per José Luis Sampedro, escriptor i economista, un altre veterà de mil batalles, aquestes a casa nostra i contra una altra dictadura. Ambdós van néixer el 1917, l'any de la Revolució Russa. No deixa de sobtar que, amb tot el que ha plogut durant tantes i tan intenses dècades, siguin dos ancians que han fet el camí de tornada vàries vegades, els qui ens hagin de tocar el crostó. Tanmateix, tant el missatge com el to són esperançadors, i la confiança en el jovent és una màxima expressada i repetida al llarg del llibre amb tanta contundència com l'al·legat del títol. Indigneu-vos!
Publicat a la Revista del Taxi, número 194, la primavera de 2011
No hay comentarios:
Publicar un comentario