Una literatura colomenca?

Si la crisis econòmica s'hagués de mesurar pel nombre de llibres relacionats amb la ciutat que s'han publicat en el darrer any, a Santa Coloma nedaríem en l'abundància. Resulta sorprenent -i molt grat- comprovar com ha reeixit l'oferta literària colomenca en un moment tan complicat. S'han perdut pel camí alguns projectes com el concurs de literatura eròtica i culinària Bon Profit, però qui sap si un dia es reprendrà...

El catàleg de novetats abasta tots els camps: poesia, literatura juvenil, novel·la romàntico-paranormal, relats, etc. Una oferta tan plural que ens hauria de fer reflexionar. D'entrada, la diversitat és bona per si mateixa: ens permet triar. Alhora demostra riquesa creativa en una ciutat polièdrica que sap expressar-se per la via de la paraula escrita.

Convé aclarir que, en una interpretació restrictiva, no totes les obres ressenyades es podrien etiquetar amb un “made in SC”. Tanmateix, tots els autors i títols hi tenen a veure, amb la nostra ciutat, per una o altra raó. Raons que no venen necessàriament al cas. Sí em sembla oportú, en canvi, valorar si estaria justificada la utilització d'una imatge de marca genuïnament colomenca per parlar de la literatura que es fa aquí. Existeix una veritable literatura colomenca més enllà de l'estricte sentit toponímic de l’adjectiu “colomenc”?

La primera resposta, em fa l'efecte, hauria de ser negativa. Una ràpida comparativa mostra no només la diversitat de gèneres practicats, sinó també que no hi ha coincidències estilístiques ni temàtiques. És una literatura que no s'aixopluga en corrents o moviments estètics col·lectius, que ni tan sòls coincideix pel fet de què bona part dels autors i autores pertanyin a l'Associació Colomenca de Literatura. Unes diferències que també s'evidencien en les pretensions editorials d'unes i d'altres obres, en la qualitat de les tapes i del paper, en el format, en la distribució, en el preu. Per exemple, el reso mediàtic d'una Jezz Burning -Raquel Barco per als amics- no té res a veure amb la modèstia d'una autoedició. D'igual manera es ressentiria la comparativa entre veterans i novells, etc.

Però, si bé no hi ha arguments per encunyar un segell específic que identifiqui una literatura “made in SC”, sí que hi ha un fenomen literari estrictament colomenc. És en aquest sentit que té sentit l'expressió “literatura colomenca”, com a realitat tangible fonamentada en un boom de la creació local, en una proliferació d'escriptors i escriptores que, cercant la qualitat artística i el reconeixement públic, han sabut trobar les vies per veure editades les seves obres.

Què hi ha ajudat? Com s'ha arribat a aquest punt? Tot això hauria de ser objecte d'una reflexió més llarga i profunda de la que permeten aquestes línies. Deixem l'assumpte flotant en una mena d'aura de misteri i de joia.

Ara bé, aquesta “literatura colomenca” s'avé amb una “Santa Coloma literària”? És a dir, ha esdevingut la nostra ciutat no només una font creativa, sinó un escenari susceptible de nodrir la pròpia font? Així ha estat en alguns casos. La novel·la juvenil d'en Rodolfo del Hoyo n'és un, en positiu. En negatiu, però, hi hauria la novel·la satírica Pretòria que, si bé no és obra d'un autor local, es desenvolupa gràcies a un desgraciat afer esdevingut a casa nostra. I prefereixo deixar aquí aquesta nova reflexió, flotant també en una altra mena d'aura misteriosa i, això segur, gens joiosa.ç

Publicat a El Mirall, número 61, d'abril de 2010. NOTA: La redacció del periòdic va introduir a la publicació el nom de l'escriptora Ana Ruiz sense que l'autor de l'article en tingués coneixement.