CRÒNICA DE LA DARRERA SESSIÓ DELS "DEBATS 2009"

Josep Carles Rius amb Isabel Ibáñez, del CEP, i Salva Redón, d'ACOLITE (Isa Martínez, El Punt)

El passat 9 de desembre es va omplir la sala de la Biblioteca Central amb els assistents a la darrera sessió dels Debats 2009 que organitzen Fòrum-Grama, Casal del Mestre, Centre Excursionista Puigcastellar, Gramenet Imatge Solidària i Associació Colomenca de Literatura. Am el títol Mitjans de comunicació: Independència i servei cívic, el ponent convidat fou Josep Carles Rius, degà del Col·legi de Periodistes.

La presentació prèvia, consensuada entre els organitzadors, va insistir en posar en evidència com a Santa Coloma “hi ha un greu dèficit de mitjans de comunicació propis”, degut a la feblesa del seu teixit comercial i industrial, al desinterès de la pròpia societat colomenca, i a un efecte d’absorció jugat per la proximitat a Barcelona. L’actual oferta colomenca es centra en el Full Informatiu, l’emissora municipal Grama Ràdio, i el periòdic El Mirall. El canal públic de TDT, Besòs TV, no ha passat de l’emissió de la carta d’ajustament; i Tele-Taxi constitueix un cas apart sense vocació localista. Una realitat minsa que, segons el que es va exposar, es veuria agreujada perquè els mitjans públics han estat al servei del poder, relegant la informació a mera propaganda, amb una ràdio que ni tan sòls funciona com a veritable servei públic, i amb un poder municipal capficat en controlar els mitjans privats per tal d’evitar que hi hagués una premsa lliure i plural que pogués qüestionar la seva política. Un exemple paradigmàtic d’aquesta manera de fer s’hauria assolit amb el segrest d’exemplars de El Mirall. En aquest sentit, es va reclamar que “la ciutat necessita generar, expressar i rebre informació seria i clara”, i es va demanar un informació institucional honesta, transparent i oberta a la ciutadania, i un tracte just i equitatiu per als diferents mitjans.

Josep Carles Rius va començar la seva intervenció mostrant el seu acord amb les qüestions generals exposades a la presentació. Segons ell, “la societat necessita mitjans de comunicació amb voluntat de servei públic, perquè és un dret disposar d’informació veraç”, i va reivindicar “la figura del periodista incòmode, com a agent al servei de la societat”. En la seva opinió, “el tradicional binomi negoci/servei sobre el que s’han fonamentat els mitjans de comunicació clàssics està en risc per l’impacte de les noves tecnologies, els canvis d’hàbits del públic, la concentració en grans grups mediàtics amb interessos en altres branques de negoci, la precarització de la vida laboral i social, i un llarg etcètera”. Tot plegat afavoriria un clima de “desafecció –entesa com a manca de credibilitat envers els mitjans- per part de la societat”. Entrant en detalls sobre les seves afirmacions, va defensar la bondat de tot el que és innovador en comunicació, però també va alertar-ne dels riscos, i va posar exemples a favor i en contra. En el primer cas: “EUA ha viscut una mobilització en pro d’una regeneració democràtica gràcies a les xarxes socials, i Espanya va viure un abans i un després del dia 11 M amb la utilització de la missatgeria SMS”. En el segon: “Internet és llibertat, però la segmentació no afavoreix la plaça pública, sinó l’aïllament”. En qualsevol cas, Josep Carles Rius no va deixar de recordar vàries vegades que “ha de ser la pròpia societat la que s’ha d’implicar i ha de reivindicar els mitjans i el seu paper”. I, parlant dels mitjans de titularitat pública, el degà del Col·legi de Periodistes va ser contundent: “són un patrimoni de tothom”.

La posterior roda d’intervencions del públic va permetre tractar nous aspectes o ampliar-ne d’altres. A la inquietud de si “podrien matar la premsa ordinària les noves formes de comunicació”, Josep Carles Rius va respondre amb una pregunta: “com es finançaran aquestes?”. El ponent va admetre que “Internet és una revolució que ho engloba tot –televisió, ràdio, premsa escrita, etcètera- però s’haurà d’adaptar a mesura que necessiti sostenir-se econòmicament. El seu problema és que no tot podrà ser de franc”. Sobre la preocupació per “l’existència d’un codi deontològic que reguli el que es pot dir als diferents mitjans”, Rius va remarcar la primacia de la legislació vigent sobre qualsevol altre tipus de codi que, es va lamentar, “tot i existir, malgrat que només per als col·legiats, no és vinculant jurídicament”. Per contra, va assenyalar que “la clau de volta és la formació, una ciutadania en condicions d’aprofitar realment totes les possibilitats que atorguen els mitjans de comunicació”; i va fer una crida a la reflexió: “si la lluita per l’audiència converteix la informació en espectacle, és precisament perquè aquesta audiència hi és”. Tampoc no va defugir de denunciar una progressiva precarització de la informació en paral·lel a un deteriorament de les condicions de treball dels professionals del sector, “una precarietat laboral sense punt de comparació amb qualsevol altre sector, i una raó més per limitar la llibertat del periodista”. Incidint en aquesta línia, va afirmar: “la teoria segons la qual el mercat posa a cadascú al seu lloc, vàlida per exemple per parlar d’un bon o mal iogurt, no es dóna al món de la comunicació”. Al respecte de la influència dels poders polítics en els mitjans, Rius va reconèixer que “la vocació dels partits és el control de l’opinió pública, però haurien d’adonar-se de que una democràcia es consolida en base a la transparència”. Arran d’una intervenció que argumentava les escasses possibilitats de la gent per defugir de les modes i dels modes difosos pels mitjans de comunicació de masses, Rius va admetre que “la multiplicació de l’oferta, per exemple amb la TDT, ha redundat en una davallada de la qualitat general del producte”, i va lamentar que “en realitat, sota una aparença de pluralitat de punts de vista, aquests s’estan reduint”. Prèviament, va explicar com els grups de comunicació a Espanya no són tants com semblaria, “pertanyen a una dotzena de persones només”; i com els poders públics no han fet reeixir els seus mitjans en funció de criteris més qualitatius.

Per cloure la sessió, Josep Carles Rius va determinar tres premisses a partir dels quals els responsables de traslladar una informació haurien de prendre decisions: la primer seria la veracitat, la segon la rellevància, i la tercer la crítica. A partir d’aquí, “és el receptor qui ha de saber quines hipoteques paga en el moment de triar tal o qual transmissor”.