Hi penjo el text de la presentació del Debat del 9 de desembre (Biblioteca Central de Santa Coloma de Gramenet, 20h, amb Josep Carles Rius, degà del Col·legi de Periodistes) consensuat pels grups promotors del cicle: Fòrum-Grama, Centre Excursionista Puigcastellar, Casal del Mestre, Gramenet Imatge Solidària, Associació Colomenca de Literatura.
L’actual conjuntura està marcada per les circumstàncies viscudes a Santa Coloma arran les investigacions i detencions derivades del Cas Pretòria, que han comportat la imputació de l’ex-alcalde Bartomeu Muñoz i d’altres personalitats per uns fets molts greus. Tot plegat és de domini públic i no hauria de monopolitzar el moment.
El nucli del debat es fonamenta en una apreciació evident: a la ciutat hi ha un greu dèficit de mitjans de comunicació propis.
Som a la vuitena ciutat de Catalunya en nombre d’habitants (Mataró ens ha tret la setena plaça) i el nombre i la pluralitat de mitjans no és en absolut comparable a les ciutats del nostre rang. Les raons més evidents són:
1- Feblesa del teixit comercial i industrial: no hi ha gaire marge per contractar publicitat que faci viable els projectes.
2- Desinterès de la societat colomenca, institucional i col•lectiu, pel sosteniment de les iniciatives en aquest camp.
3- La premsa local o comarcal ho té més fàcil fora de l’àrea immediata a Barcelona, que tendeix a fagocitar la vitalitat de l’entorn.
És cert que Santa Coloma forma part d’un món globalitzat que consumeix premsa, ràdio i televisió generalistes, però el pes del món local com a focus d’interès periodístic no està prou cobert amb aquesta oferta.
Alhora, les noves formes de comunicació associades a Internet (portals web, blocs, etc.) tenen un grau de penetració creixent, però encara limitat. Les característiques intrínseques a aquests canals permeten una comunicació immediata i sectorialitzada, però també suposen un allau d’informació i opinions no exempts dels típics riscos d’intoxicació (en aquest sentit, és clàssic també apel·lar a una necessària formació i dotació de criteris previs per filtrar o contrastar la informació o l’opinió).
En un extrem contrari, també es constata que l’actual excés d’ofertes d’oci (com els múltiples canals de TV, per exemple) contribueix a dispersar l’interès.
Històricament, la vila de Santa Coloma va viure un període de relativa vitalitat cultural durant el període republicà. La Dictadura el va anorrear, i de la seva mà va créixer el suburbi del que derivà l’actual ciutat. Les peculiars circumstàncies socials i polítiques de finals del franquisme afavoriren una eclosió d’iniciatives que tingueren ressò en el camp de la comunicació. La recuperació democràtica va significar, però, una cert abandó d’aquestes en pro de la tendència institucional a llur monopolització. La societat colomenca no ha deixat de canviar als darrers anys, tendint a una atomització (individualisme, nouvinguts, etc.). En definitiva, no hi ha una identitat comunitària específica, colomenca, que redundi en una voluntat massiva per “fer ciutat” i, per tant, capaç d’expressar-se amb veu pròpia a través d’un mitjà específic.
L’actual oferta colomenca es centra en el Full Informatiu, l’emissora municipal Grama Ràdio, i el periòdic El Mirall. El canal públic de TDT, Besòs TV, no ha passat de l’emissió de la carta d’ajustament. Tele-Taxi constitueix un cas apart.
Els mitjans públics han estat al servei del poder, relegant la informació a mera propaganda. La ràdio ni tan sòls funciona com a veritable servei públic.
El poder municipal ha volgut controlar els mitjans privats. No l’ha interessat que hi hagués una premsa lliure i plural que pogués qüestionar la seva política. Els punts àlgids d’aquesta manera de fer es van assolir amb el segrest d’exemplars del polèmic rotatiu crític El Mirall als punts de distribució, les amenaces a anunciants, o el vetllat impuls a mitjans suposadament independents com els desapareguts setmanari Sóc i Revista ACI, dòcils i condescendents amb la institució, i sovint frívols amb els continguts. Aquesta manera de fer, tan comú a la pràctica partidista de tothom, ha estat una característica extraordinàriament accentuada al llarg dels mandats de Bartomeu Muñoz.
Les perspectives de futur no són gaire optimistes. El context de crisi econòmica tampoc no ajuda. Tot i així, hi ha un clar consens: la nostra ciutat necessita generar, expressar i rebre informació seria i clara.
Impulsar des de l’Ajuntament una revista local subvencionada i dirigida per un consell redactor ciutadà, amb autèntica vocació de servei, pedagògica i plural, podria semblar un objectiu ideal. En tot cas, fóra bo que les polítiques a l’entorn de la comunicació a Santa Coloma es normalitzessin, és a dir:
a) Que la informació institucional fos honesta i transparent, que no esdevingués mera propaganda, i que s’obrís a les aportacions i opinions de la ciutadania.
b) Que el tracte als diferents mitjans fos just i equitatiu, permetent l’accés de tothom a les subvencions i a la contractació d’anuncis de campanyes públiques i cíviques de tota mena.
c) Que afavorís la participació i la pluralitat com a riquesa col·lectiva.
No hay comentarios:
Publicar un comentario