Per una Europa social, prou retallades!

LAS LÍNIES VERMELLES DE FELIP PUIG & Cía

Mentre la bona gent criticava la violència de quatre cafres, hi havia qui aprofitava l'afer per fer-se publicitat i treure-hi suc al més pur estil "Polònia".

Aquest senyor ja té l'excusa per posar en pràctica allò que digué un ministre franquista molt conegut: "el carrer és meu!". S'ha despenjat justificant les càrregues del 27 de maig a la Plaça de Catalunya contra els acampats com una acció preventiva perquè, és clar, ja es veia venir que els indignats eren extremistes disposats a practicar la kale borroka a casa nostra al menor descuit.

Faria bé, en canvi, si ens expliqués el que es veu en aquest video sense fugir d'estudi:

 

Fixem-nos, d'altra banda, en quines eren les línies vermelles que es toleraven per a l'anterior Conseller d'Interior, i com s'han acreixentat ara.

En tot cas, la violència ha eclipsat la veritable notícia, que no és altra que el Parlament dominat per CiU acabà aprovant les retallades socials més grans de l'etapa autonòmica a Catalunya, amb l'ajut del PP i d'un senyor anomenat Joan Laporta.

LAS LÍNIES VERMELLES DE LA INDIGNACIÓ

Un servidor intenta recuperar una certa normalitat tal dia com avui -la de tasques a resoldre encara!- i es troba amb unes notícies que són per indignar-se, però en el sentit oposat al viscut durant les darreres setmanes. El que s'ha vist avui a l'entorn del Parlament, amb actes de violència contra els diputats i diputades, és injustificable, igual que el que acabo de llegir a Público sobre la increpació a Cayo Lara, d'IU, durant una concentració de la Plataforma de Afectados por la Hipoteca. Aquests fets desqualifiquen les raons legítimes del moviment dels "indignats". Un moviment que té molt més seny del que podrien fer pensar els quatre energúmens que han protagonitzat els fets als quals he fet referència, i que no ha trigat a desautoritzar aquesta mena de comportaments. En qualsevol cas, alguns haurien de pensar si hi ha coherència entre el que es diu i el que es fa; si el que es fa ajuda o perjudica a la causa; i si debó tenen clar allà on volen arribar.

Si no t'agraden els polítics que hi ha, votats per milers de persones, senzillament vota candidats alternatius, o millor presenta't tu. Que sí, que la nostra democràcia és limitada, però no hi ha altre sistema millor hores d'ara.

Si penses que els polítics són els únics responsables de la situació que vivim, fes-t'ho mirar. Ni tots són iguals, ni tots són titelles a mans dels poders financers. Planteja't també si és coherent els que dius que defenses i la teva praxis quotidiana (quines marques consumeixes? T'agraden els gadgets?...).

I així podríem continuar estirant els elements per a la reflexió i el debat ad infinitum... De tal manera que reproduiré el paràgraf final del comunicat emés per una determinada força política -SÍ, HE DIT FORÇA POLÍTICA!- i que cadascú extregui les seves pròpies conclussions:

"El rebuig a les retallades significa expressar alternatives i teixir aliances però no impedir el debat parlamentari. Hem participat de les mobilitzacions al carrer, ens hem oposat a les retallades des del Parlament i estem presentant alternatives. Aquesta és la nostra resposta".