LA RAZA NÚMERO 4, de Raquel Barco

Roca editorial, Barcelona, abril de 2011. 320 pàgines. 17 euros

L'escriptora Raquel Barco (Còrdova, 1972, actualment resident a una localitat propera a Barcelona) és una rara avis en el panorama literari en llengua castellana. El seu és un exemple de dedicació i esforç que, unit a una vocació ferma i a un talent innat, acaba esclatant quan ja ha ben entrat a la trentena com una mena de big bang que no se sap si arribarà a tocar sostre. Emprant el pseudònim Jezz Burning, va donar-se a conèixer el 2006 amb una novel·la romàntica-paranormal, Al llegar la noche, amb la qual va esdevenir un referent en aquest gènere de la nit al dia (va estrenar els guardons Terciopelo de novel·la romàntica). L'expectació que va crear aquell primer títol aviat es va veure reforçada per les noves entregues d'una saga que es prometia fecunda i que, malgrat l'èxit aclaparador, podia haver encasellat a Raquel/Jezz en un estil força encorsetat. Un estil del que Raquel no renega -ans el contrari, és la presidenta d'ADARDE (Associació d'autores de novel·la romàntica d'Espanya)-, però del qual s'ha desmarcat amb La raza número 4. Aquesta nova obra, la primera que signa amb el seu nom autèntic, ha tingut tan bona rebuda que tot apunta a una carrera en paral·lel a la de Jezz, una carrera en la que Raquel Barco despunta no ja com a gran escriptora, sinó com una de les poques escriptores espanyoles que s'atreveix a escriure thrillers, que ho fa amb vocació de best seller internacional, i que ho fa, a més, sense que li tremoli el canell ni en una sola ratlla.

Eve Swan i Abel Simmons són els protagonistes d'aquesta novel·la. Ell és un lletrat que va fer que Eve acabés a la garjola després de passar per un procés tèrbol i una condemna arbitrària. Anys després, el pare d'Abel és assassinat i a la seva butxaca el fill hi troba una foto d'Eve, fet que a Abel, en comptes de fer-lo confiar en la investigació policial endegada pel tinent Nick Parker, l'esperona a investigar pel seu compte amb l'ajut indispensable de la noia. La relació entre ambdós és molt tensa, però les circumstàncies els obligaran a col•laborar i faran créixer la compenetració entre la parella. La seva vida està en joc, doncs hi han trobat documentació molt comprometedora al respecte de grans secrets que podrien afectar la pròpia espècie humana. No només vells mapes i fotografies sorprenents així ho insinuen, sinó també estranys objectes amb poders sobrenaturals que han arribat a les seves mans seguint les pistes deixades pel difunt pare d'Abel. Pistes que també estan seguint altres éssers gens interessats en la supervivència de l'anomenada raça número 4, conspiradors que al llarg de la història de la humanitat han intentat exterminar-la per tots els mitjans. Les forces del Bé i del Mal estan a punt de lliurar una nova gran batalla pel domini del món, i Abel i Eve en són una peça clau.

L'autora ha dividit el llibre en tres parts, però jo considero que n'hi ha dues tan sols. La primera és la referent a la presentació dels personatges i dels fets que composaran la trama. Aquesta part està plantejada com un thriller clàssic, amb moltes dades que van abocant-se sobre la taula -informació que caldrà retenir-, i una acció trepidant que incita a una lectura constant. La segona part és la de desenvolupament del nus fins al desenllaç. En aquest punt, la novel·la adquireix un sentit més deutor de la novel·la fantàstica, també amb força acció, però molt més inversemblant pel que respecta a les peripècies dels protagonistes i del seu entorn. Haig de confessar que la primera part em va absorbir com feia temps que no em passava amb un llibre de gènere policíac o de misteri. Hi ha una allau de personatges i de fets, situats a diferents èpoques i escenaris, que t'aboquen a una trama molt complexa, extraordinàriament intrigant, plantejada amb una solvència magistral. El ritme és constant, i els diàlegs estan cisellats amb la precisió d'un escultor sobre el marbre. Sembla pensat per al cinema: carn, ossos, pell i tendons del millor blockbuster!... No, no és ironia. És veritablement per treure's el barret. Raquel s'ha documentat per jugar fort amb elements filosòfics, religiosos i històrics -fins i tot el nazisme apareix a diversos passatges molt reveladors-, i guanya. La segona part, tanmateix, potser no estigui a un nivell tan alt, o potser és que a mi no m'agrada una literatura descaradament decantada a pivotar sobre elements sobrenaturals.

La raça número 4 és, en conjunt, un llibre sorprenent. Molt més si es tenen en compte les circumstàncies que he apuntat a l'inici de l'article, perquè insisteixo en què el cas de Raquel Barco és excepcional. M'agrada pensar que és així, i que Raquel/Jezz no ha fet sinó començar una carrera estel·lar que pot arribar a córrer en paral·lel a la de supervendes com en Javier Sierra. Fins i tot hi ha qui l'ha comparada, a Raquel, amb Dan Brown... Novament, lectores i lectors, no hi ha ni una gota d'ironia a les meves paraules. Jo hi confio. I tant!

Publicat a la Revista del Taxi, número 195, el juliol de 2011