martes, 3 de noviembre de 2009

Libro de cuentos, de Mateo Rello

Pararelo Sur Ediciones, Barcelona, 2009. 115 pàgines. 10 euros


Torno a la petita editorial Paralelo Sur per parlar de poesia, perquè Libro de cuentos no és el que ens faria pressuposar el títol, ni una nova incursió d’aquest espai literari en una modalitat que s’ha prodigat als darrers números de la revista. Canvio de gènere, doncs, amb l’afany de contribuir al descobriment de la poesia en general, i de l’univers poètic de Mateo Rello en particular.
Aquesta obra és el segon llibre que publica l’autor –hi ha en camí un tercer- després del molt recomanable Orilla Sur, de 2002 (Ediciones del Grupo León Felipe, Barcelona). Mateo Rello és, però, un poeta consumat, que ha publicat a revistes diverses; a l’antologia Barcelona. 60 poemes des de la ciutat (2004), al costat de poetes com Jaime Gil de Biedma i José Agustín Goytisolo; a Solidaridad obrera, la centenària “Soli” de CNT, de la que és redactor; a més de participar amb regularitat en recitals i trobades literàries; formar part de Aula de poesía de Barcelona; o, molt especialment, destacant-se com a director de Caravansari, publicació que s’autodefineix com a “revista de poesía en lenguas peninsulares”.
Libro de cuentos és una obra original dins el panorama poètic actual. Un panorama immers en una falsa dicotomia, realisme versus esteticisme, que acaba produint obres poc accessibles per al comú dels lectors. Amb Mateo Rello tot és aprehensible, com si el poemari fos una cartografia de la memòria, la creació i el coneixement, ple de referències a autors clàssics de tota mena d'èpoques, gèneres i matèries (Homer, Heròdot, Stevenson, Poe, Baudelaire, Pessoa...), i a artistes i intèrprets molt diversos (Piaf, Bogart, etcètera). Referències que, sovint, van acompanyades d'una fabulació biogràfica, una llicència que Rello es permet a major glòria del personatge en qüestió. L'efecte de tot plegat és commovedor, d'un lirisme carregat de connotacions semàntiques i sensitives.
Dites cartografies ens duen a acompanyar a Rello en una mena de viatge a les arrels, on cada autor o lloc concret és com un port o una escala (“puerto” és una de les paraules més repetides a Libro de cuentos). Però aquest recorregut no és merament evocador, sinó el reflex d'una introspecció en la que la referència històrica esdevé una constant necessària per tal d'articular el marc poètic i ideològic en el que l'autor es mou. L'excel·lent pròleg de J. A. Arcediano explica molt bé aquesta idea quan diu que Rello converteix “la historia en un acontecer íntimo, de tal modo que, a la idea de construcción, de acumulación de estructuras sobre los hechos concretos, suma la de un devenir sentimental o emocional, contribuyendo a elaborar una comprensión diferente del relato histórico, deudora, en gran medida, de lo popular y, sobre todo, de lo mítico”. Hi ha també un escenari específic per a la creació poètica, la ciutat, que és alhora l'escenari preferent de tota gran creació humana. La ciutat per a Rello és el temple dels valors cívics, i, alhora, la mostra més tangible de la perversió d'aquests mateixos valors. D'aquí deriva la necessitat de l'aposta ètica i estètica per la cultura, com a acte de rebel·lió, com a antídot, i la derivació cap a un compromís polític en pro de l'emancipació de l'ésser humà dels paranys provocats pel triomf, al llarg del temps, d'un determinat estil de vida. Compromís compatible amb una actitud personal coratjosa i singular (“bizarra”, mot freqüent al llibre) que, sense restar bellesa i solemnitat a les formes, redunda en el fons de cadascú dels versos.

Del poema Ciudad tercera:

“También, ciudades, vuestra identidad
-el modo inconfundible que ninguna
repite al discurrir en el espacio-
comprende vuestro fin: la destrucción.”

Publicat a la Revista del Taxi, número 186, octubre de 2009

2 comentarios:

  1. qué, nos vemos en "barcelona poesía, dedicado este año al ideal de Cerdà?

    ResponderEliminar
  2. Interesante. A ver qué tal ese programa.

    ResponderEliminar