Com diu l'amic Francesc Trillas, Santa Coloma de Gramenet esdevindrà el proper dissabte, dia 21 de novembre, entre les 10 i les 14h, la capital del federalisme. Federalistes d'Esquerres celebrarà una gran Trobada federalista al teatre Sagarra, esdeveniment que tindré l'honor de presentar amb la companya Nat.
Blog de Salva Redón. Un espacio para la reflexión y la creación desde Santa Coloma de Gramenet
martes, 17 de noviembre de 2015
domingo, 20 de septiembre de 2015
QUAN VA DESPERTAR, EL FEDERALISME ENCARA HI ERA
Quan el recompte de paperetes de les properes eleccions catalanes no deixi
marge per a sorpreses, n'hi haurà qui ho celebrarà i qui no, tot i que resulti
curiós que gairebé mai ningú admeti una derrota en aquestes ocasions. Però és
que no parlem d'una final esportiva, no tothom se'n va de festa o cap a casa,
aquí guanyadors i perdedors hauran de conviure en el dia a dia d'un nou
parlament, immersos en una realitat diversa i en un context molt obert. La ressaca
post-electoral serà el primer dels maldecaps, i no el pitjor. Inevitable?
L’hondureny Monterroso va escriure el microrelat més famós de la
literatura: “Quan va despertar, el dinosaure encara hi era”. Ni més ni menys el
que percebrem a casa nostra. El 28-S seguirem vivint una situació molt
enverinada guanyi qui guanyi. Us proposo que canviem la paraula dinosaure del
text i que en fem alguna prova:
- Quan va despertar, el federalisme encara
hi era. Si guanyés
l'independentisme, hauria desaparegut el federalisme a Catalunya l’endemà?
- Quan va despertar, l’independentisme
encara hi era. Sense majoria
absoluta, s’esvairia l’independentisme a Catalunya?
Hi podríem seguir alternant conceptes i el relat no se’n ressentiria, i ja
sabem que la realitat supera a la ficció.
Aquestes eleccions no són un plebiscit. La legitimitat de l’independentisme
per aspirar a proclamar la independència només s’esdevindrà a partir de la
celebració d’un referèndum . No hi ha dreceres a Occident. Preguntin a
quebequesos i escocesos. Salmond el va poder fer quan va guanyar per majoria
absoluta amb un programa explícit i després de molt de temps de negociacions. El
referèndum quebequès del 1995 va deixar al descobert una societat partida al
50%. La llei de Claredat canadenca en va ser una conseqüència, una norma
preventiva per si hagués de repetir-se una nova convocatòria en un futur. Sense
entrar a debatre si hi ha molts o pocs paral·lelismes entre els tres casos,
aquestes dues premisses històriques són molt més properes que una Declaració
Unilateral d’Independència o quelcom similar.
A la inversa, el govern que haurà de derivar-se dels resultats de les
properes eleccions generals, haurà de respondre a les demandes de la ciutadania
amb una sensibilitat que el PP no ha demostrat hores d’ara. Encara que l’independentisme
no guanyés el 27-S, a Catalunya hi ha una majoria social que vol canviar el
marc de relacions amb l’Estat en un sentit de descentralització o d’un més gran
reconeixement. Una demanda que està en la línia d’altres dues reivindicacions
comunes a tot Espanya: un estat més social i gens corrupte. Ras i curt: se n’haurà
d’obrir el meló de la reforma constitucional.
Quan despertem el 28-S, la Catalunya Plural encara hi serà. Quan despertem
el 21-D, l’Espanya Plural encara hi serà. Es podrà dialogar aleshores. Se n’haurà
de fer o tots hi prendrem mal.
Quan despertem en un estat més social, lliure de corrupció, i fonamentat en
el reconeixement de la diversitat, els nostres adversaris encara hi seran, però
fora del poder. Aprofitem l’ocasió per desempallegar-nos d’en Mas ara, i d’en
Rajoy després, i comencem a fer camí.
lunes, 31 de agosto de 2015
Independentisme gens glamurós
Primer va ser en Quim
Brugué, després la Marina Pibernat, i ara l’Arqueòleg Glamurós... La llista podria
ser molt més llarga, milers de noms, només una selecció entre milions de dianes
que alguns han començat a pintar a les façanes, no només a les virtuals.
Així estan les
coses a Catalunya: la discrepància amb el discurs que pretén hegemonitzar l’opinió
pública pot conduir-te a l’ostracisme, quan no obertament a patir l’assetjament
més cruel. No són cops de falç sinó de destral, etzibats per un exèrcit d’autòmats
guiats per l’odi, matussers atrinxerats a Twitter o als fors d’internet. Però
també a les tertúlies radiofòniques o televisives, quan no a les columnes dels
diaris. Personatges convençuts que “Ara és l’hora” de perdre els papers (i no
parlo dels de Salamanca) perquè la Història –que aspiren a escriure-la com a
vencedors mentre la van revisant des del victimisme- els absoldrà. Però no són
revolucionaris, per molta consigna que alguns haguessin mamat de jovenets, per
molta llei que vulguin obviar, sinó reaccionaris al servei d’una causa que ha
pervertit la convivència a la que, crèiem, era casa nostra.
“El món ens mira”, diuen. El món ens mira, dic jo, però amb perplexitat. I
amb desgrat, cada cop més. És el que passa quan pixes colònia. Millor dit, és el
que té presumir de pixar colònia quan la ferum ha pujat més enllà del Rin. Aleshores
el món mira més enllà del Danubi i fa memòria, i la “Catalunya Plena” ressona
com el cacofònic “Reich”. Colònia que fa pudor a Romanticisme decimonònic.
Carlisme a l’interior, proteccionisme a la costa. Els obrers sota control, a
canonades si cal, que en això Madrit
no “ens vol aixafar”. Colònia etiquetada a les seus embargades de Convergència.
Colònia comprada pels progres que han venut la seva ànima per una causa
superior, la terra, la bandera. Se’ls
omple el pit i se’ls inflen els collons. Res més no importa ja, “pit i collons”
i peti qui peti, que “Espanya ens
roba”. No badis, mal català. Botifler. Cabrero.
Paleto.
Així es va escrivint el llibre de l’oprobi al si de la societat catalana. “Volem
votar” sense regles clares, silenciant els nostres adversaris, com goses qüestionar-ho,
Brugué? Oh, catalanufa Pibernat, t’has
passat de frenada, tenim carta blanca per violar-te als lavabos d’un Carrefour!
I tu, altiu Arqueòleg, marieta d’extraradi,
pensaves que la torxa de la veritat no et cremaria les barbes? Els energúmens
pul·lulen, el planeta n’és ple, però aquí i ara tenen carta blanca. Tot s’hi
val: mentides, manipulació, menyspreu, censura, magufisme... I amenaces gens
velades! I homofòbia, i masclisme ranci. Aquest és el “nou país” que s’albira,
molt progressista, molt social. I dirigit pels de sempre. Ja!
Definitivament, aquest independentisme no és gens glamurós. És una llàstima
que hi hagi més glamur al centre d’una diana.
martes, 9 de junio de 2015
Participació al Club de Lectura a la Llibreria Carrer Major
Hola amigues i amics,
demà hi ha un acte molt especial a la Llibreria del Carrer Major, i és que un servidor és molt especial per a si mateix!
Així que ja ho sabeu, ens podrem trobar i passar una bona estona al Club de Lectura.
miércoles, 13 de mayo de 2015
Un Sant Jordi més cívic i literari
Article publicat a Diari de Santa Coloma el passat mes d'abril:
Vaig passar el
matí treballant. Treballar és un concepte relatiu quan s’esdevé Sant Jordi i
ets professor, després de l’esbarjo desenvoluparíem les activitats lúdiques i
culturals programades. La tarda es presentava molt agradable.
UN SANT JORDI MÉS
CÍVIC I LITERARI
Els mitjans de
comunicació havien coincidit en el sentit dels titulars i en l’objecte de les
fotografies de portada: s’esdevindria un Sant Jordi més cívic, més literari,
amb escriptors i escriptores d’arreu i tot de llibres. Feia anys que aquesta
festa semblava derivar cap a una altra cosa, per culpa de la crisis, d’una
banda, i per qüestions polítiques, d’una altra.
Em venia de gust
participar-hi. Hi va haver un temps en què jo signava llibres. Com a president
de l’Associació Colomenca de Literatura no he deixat d’atendre els mitjans
locals en dies previs. I, els darrers dos anys, he col·laborat amb un parell de
certàmens literaris que es fallen aquest dia. Però en aquesta ocasió pintava
diferent, a millor.
Vaig començar per l’INS Puig Castellar, convidat
per l’AMPA com a jurat del concurs “De 14
a 20”. Un acte de petit format entranyable, amb un nivell de qualitat que
convida a l’optimisme sobre el futur de les lletres colomenques. Els pronòstics
s’acomplien.
De camí al centre, la Plaça de la Vila bullia
d’activitat, la Rambla era plena de passejants, cómprame una rosa, em cridaven cada quatre passes. No s’ha acabat
la crisis, pensava jo, però hi ha més optimisme. No hem resolt els problemes
polítics, però caminava reconfortat pel valor de paraules com diàleg,
negociació i pacte.
A la Plaça del Rellotge vam lliurar els premis
promoguts pels Joves Artistes Colomencs (JAK). Bona participació. Gran ambient
al Fondo. Col·laboració entre entitats i institucions sense partidismes, fent
ciutat amb el foment de la creació artística.
En efecte, aquest Sant Jordi va resultar més cívic
i més literari. Un gran dia.
Pots descarregar-te la publicació en pdf
viernes, 24 de abril de 2015
Un cop d'ull a la literatura colomenca
Dimecres passat, 22 d'abril, vaig pronunciar una conferència a l'Aula Universitària de la Gent Gran a Santa Coloma de Gramenet. El repte era fer "un cop d'ull a la literatura colomenca" al llarg d'una hora, i, pel que va semblar tal i com va reaccionar el públic assistent, la cosa va reeixir.
Vaig emprar una senzilla projecció com a suport, que vaig complementar amb la introducció de dades objectives i de comentaris molt personals, sempre amb la intenció de mantenir l'atenció desperta i de provocar més d'un somriure, a més d'invocar a la reflexió.
Vaig emprar una senzilla projecció com a suport, que vaig complementar amb la introducció de dades objectives i de comentaris molt personals, sempre amb la intenció de mantenir l'atenció desperta i de provocar més d'un somriure, a més d'invocar a la reflexió.
Trobo que és un material que val la pena compartir, així que aquí us el deixo. Si voleu gaudir del paquet complet, és a dir, de la meva intervenció en viu, ja sabeu on trobar-me.
miércoles, 31 de diciembre de 2014
Lectura a la presentació del número 12 de Paralelo Sur
La darrera entrada de l'any la reservo a la meva lectura a la presentació del número 12 de la revista literària Paralelo Sur. L'acte va tenir lloc al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet i vaig tenir el gust de compartir escenari amb molts amics i amigues carregats de talent. Aquest número està dedicat a la Memòria Històrica i vaig aportar-hi el meu granet de sorra amb un relat breu amb el títol de Hombres de Ons.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
